Activitat 8

El Demiürg com a causa ordenadora del món.

El text explica l'acció del Demiürg i de com fa aquesta tasca.

Diu que hi ha dos models, un perfecte i etern (idees) i un imperfecte, es a dir , un model sensible.

Explica que el món és bell i que per tant el Demiürg s'ha fixat en el model etern, ja que sinó aquest no sería perfecte i per tant s'hauría

fixat en el model quivocat.

Títol: L'Hefest de les coses, el Demiürg.

Comparació

Podríem comparar amb el nüous i el logos D'Anaxàgores i Heràclit respectivament. Podríem dir que els tres fenòmens són els encarregats d'organitzar el món sesible i les coses.

El Demiürg pot crear quan vulgui fixant-se en les idees i el nüous o el logos és l'encarregat de controlar les creacionsdel Demiürg, per tant podriem dir que les creacions i les accions del logos i el nüous estàn relacionades entre elles, ja que sense un no és possible l'altre.

Activitat 7

La naturalesa de les idees

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. Plató defensa en aquetst text la seva teoría de les idees; Plató en el text fa una sèrie de qüestions a un deixeble de Sòcrates, el qual es pot observar la seva postura. Plató considera que l'únic creible és la raó, defensa que les coses estàn fonamentades per la raó i s'identifiquen amb l'èsser, per tant d'alguna manera les idees són les encarregades de formar i construir el món en el que vivim.

Títol: Les idees , el motlle de les coses.

Comparació

Es podría comparar amb Parmènides, ja que Plato va rebre influències d'aquest autor, ja que els dos pensen que que la veritat absoluta es troba en el món intel·ligible.

Referint-nos a les diferències, es pot comparar el món sensible, ja que Parmènides defensava que el món sensible era el no res, i per tant no es podria saber res d'ell, per tant només es tenia d'ell la ignorància de la seva existència. Plató defensava que el món sensible era part del món intel·ligible, ja que un era part de l'altre, perquè les coses estàn formades a partir de les idees que es troben al món intel·ligible.

Activitat 6

El Mite de la Caverna

Platò ens vol fer veure la diferència entre elmón intel·ligible i sensible. Ens planteja una sit

uació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes,desde l’infància. Aquests tenen una única visió les ombres d’objectes i d’individus reflexades a la paret, projectades a través d’un focus llum, i son aquestes ombres les que constitueixen per a ells la realitat. En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Pero si aquest presoner s’alliberés, tindria una gran confusió entre el que ha estat veient sempre i el que veu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que la veu a t

ravés del sol(bé).

Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest, debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat. Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, no h

i estarien d’acord, hi el voldrien matar .

Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses. En conclusió, el mite de la caverna és una representació de la teoria del món de Plató,on els presoners son les persones i podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre. El mite de la caverna es podría comparar amb el record, ja quela persona de dins la caverna es la metàfora de l'ànima empresonada en el cos, peò quan el cos mor l'ànima s'allibera i veu les idees (el sol que veu l'home quan surt de la caverna).

Activitat 5

La ignorància socràtica.

Aquest text pertany al llibre de "L'apologia de Sócrates" un dels llibres del període de joventut de Plató.

En el text, Plató argumenta la idea entre certesa i saber.Amb aquest text plató ens intenta dir que la persona que es creu savi no ho és, ja que n oreconeix la seva pròpia ignorància, perquè un savi ha de reconeixer què l'unic que sap es què no sap res.

Plato es planteja un experiment, el qual consisteix en intentar convèncer a un conjunt de persones que es creuen savis , a reconèixer la seva ignorància,

tasca que fa en và.

Plató diu què l'autèntic savi ha de saber reconèixer la seva pròpia ignorància davant el cosmos, cosa que cap d'aquestes persones fan, i per això els critica.

Comparació

Plató es pot comparar amb Sòcrates, mentor amb el qual estaba molt vinculat. Sòcrateses va moure més pel camp de l'ètica, mentre que Plató ho va fer pel camp de la política.

Tots dos es centren en la recerca de la veritat universal a partir del mètode del diàleg.

Activitat 4

Els atomistes, Anaximandre i Empèdocles.

Les diferències d'aquests autors es toben principalment en quin va ser l'origen del tot.

Empèdocles creia que l'inici va ser provocat per la unió del que nosaltres anomenem els quatre elements (aire, foc, terra i aigua) i d'una relació simbiòtica entre l'amor i l'odi.Anaximandre defensava que l'èsser estava format per unes llavors de la mateixa costictució anomenades homeomeries, i que es regien per el logos, unes llavors eternes i inmutables.Els atomistes defensaven que l'èsser estava format per un èssers infinits anomenats àtoms, aquests àtoms es movien en el buit i segons la posició i la forma que adoptaven configuraven el món.

Activitat 3

·Comentari de text de Parmènides

En aquest text Parmènides parla sobre les característiques de l'èsser, diu que és etern i perfecte, es a dir que no està sotmés a canvi, no neix, no mor, etc.

Parmènides esmenta que la visió sensible que tenen les persones, no és veritable, i que l'únic camí que existeix per arribar a veure la veritat és la raó.

També esmenta a la justícia, què és el que actua perquè no hi hagi caos a l'Univers.

·Títol: La raó, la llum del camí.

·Comparació.

Podríem comparar les idees de Parmènides amb les de Tales de Milet, tenien la mateixa base però seguien camins diferents, Tales defensava que l'inici de tor era l'aigua mentre que Parmènides defensa que per que existeixi la resta fa falta l'èsser, és a dir, que sense l'èsser no és possible res.

Activitat 2

Heràclit i Parmènides, comparació d'idees.

·Heràclit, La justícia bèl·lica entre contraris

En aquest text d'Heràclit apareix una de les tesis les quals defensava en la seva filosofia, l'ideal de contraris, una tesis que defensa que la realitat està sotmesa a canvi gràcies a l'existència dels contraris, es a dir , que sense l'un l'altre no existeix, ja que és necessàri els contraris per que les coses estiguin sotmeses al canvi. D'aquesta manera la justícia és l'enfrontament del bé i del mal, que equilibra la balança pero arribar a

conseguir l'harmonía de les coses.

·Parmènides, L'èsser i el camí dels canvis.

En el text Parmènides defensa la teoria del món intel·ligible, diu que tot allò que és, es pot dir o pensar.

L'autor diu que al final tot acaba en una mateixa vía, i que si la persona no arriba a aquesta, no evoluciona, ja que la persona ha de seguir el seu propi camí i no el dels altres, una teoría basada en el monisme ontològic.

·Comparació

Es difícil comparar aquests dos autors ja que defensen idees molt diferents, encara que els dos donen suport al monisme ontològic.

Heràclit defensa que l'èsser canvia, en relació als contrais; Parmènides defensa que l'èsser no canvia sinó que el que fa és evolucionar a partir del camí que ell mateix ha de fer.

En el text es pot apreciar la diferència d'ideeals que defensen els autors, encara que parteixin d'una mateixa base, una base (monisme) que no canvia al llarg del temps , ja que no van viure a la mateixa època.

Activitat 1

Pàg 11. Comentari de text del fragment d'Anaximandre.

En aquest text Anaximandre ens parla sobre l'etern retorn, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre defensa que la destrucció vepevista de la creació, i així successivament, defensa un tipus d'argument de contraris, és a dir que perquè pugui existir un, fa falta l'existència del seu contrari.

També esmenta que que tot el que ha sigut creat tornarà al seu origen ("pols som i en pols ens trasnsformarem"), es a dir que tot arribarà al punt d'inici; esmenta que la justicia que regeix l'univers, evita el caos , ja que actua com un contrapes que equilibra la balança per evitar-ho.

Filo tema 11

View more presentations from iloveduffbeer93.

Activitat 27: Calculs dels plaers i dels dolors

Idees principals
Epicur defensa que aconseguim la felicitat escollint entre els plaers i els dolors, sempre escollint amb impertorbabilitat; aquest text té com a tema aquesta felicitat, també esmenta que la nostra felicitat té com a base els plaers.
A l'hora de triar tenim que tenir en compte que no tots els plaers són iguals a tots els dolors, ja que a vegades tenim que prescindir d'alguns plaers per evitar a la llarga dolors majors, tanmateix es pot dir dels dolors, ja que no fa falta evitar-los tots, ja que a vegades és millor sofrir una mica i obtenir una recompensa o plaer major, com per exemple l'estudi, l'estudi és un camí ple de dolors , pero al final d'aquests estudir obtindrem una carrera amb la que guanyar diners, formar una família...

Títol
El plaer d'escollir la nostra felicitat.

Comentari
Epicur, en aquest text, defensa la teoria de l'hedonisme, o l'epicuranisme; aquesta teoría defensa que hem de triar amb cap, sent conseqüents, mentre que John Stuat Mill defensa que no tots els plaers són iguals, aquesta idea es reflexa perfectament amb la frase "Millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet"; Epicur remarca que els plaers no són superiors ni inferiors, sinó que depenen de les conseqüències i la situació en la que ens trobem, així podrem decir una, altra o cap.
Els estoics defensaven una cosa extremadament oposta a la teoria d'Epicur, aquests deien que la vida està guiada pel destí, els manca de llibertat externa, i per tant pensen que per ser feliços fa falta trobar la pau interior i no deixar-nos afectar pels factors exteriors; la teoría d'Epicur diu que sí que gaudim de llibertat externa i llibertat per poder triar entre els dolors i plaers de la nostra vida, però també defensa l'idea de la impertobabilitat com a base de la nostra felicitat.

Activitat 26: Documental sobre Sartre

1.A quin corrent filosòfic pertany?
Existencialisme

2.Quina concepció de la llibertat defensa?
Una llibertat total.

3.On va estudiar?
A l'escola normal superior.

4.Nom de la seva dona.
Simone de Beauvoir.

5.Qui és el precedent filosòfic de Sartre?
Fenomenologia

6.Què vol dir que l'existència és contingent?
Allò que existeix però podria haver existit.

7.Titol de la seva primera novel·la important.
La nàusea

8.L'exsistència humana té sentit segons Sartre.
Husserl

9.Com es titula la conferència de Heidegger que va influir sobre Sartre?
Que és la metafísica?

10.Titol de la revista de Sartre?
Les temps modernes

11.Quina es la posició sobre Déu te Sartre?
Que Déu no existeix, per tant l'home és lliure i tot és possible.

12.Que significa que l'infern son els altres?
Que no ens podem alliberar de les mirades dels altres.

13.Titol del llibre que marca la seva incursió en el marxisme.
Critica de la raó dialèctica

14.En quin any va rebre el premi novel? Per què el va rebutjar?
1964, perquè li deien que amb aquest premi el perdonarien i ell va contestar que no li habíen de
perdonar res.

15.Per què va inspirar la revolta del estudiants de Maig del 1968?
Perquè defensaven les seves pròpies idees i volia lluitar contra l'opossició de l'estat

16.Com es titulava el diari extemista que va dirigir?
La causa del poble

17.Que significa la revolució perpètua?
Constant, sense fi, que no s'acaba mai.

18.Que opinava sobre el terrorisme?
"És la bomba atómica dels pobres."

19.Que vol dir pensar sobre un mateix?
Que primer hem de saber com som un mateix i serem lliures.

20.Que significa que Sartre era una brúixola ética
Que el van tractar com a profeta, que seguien les seves idees. Era un guia moral per a la població.

Activitat 25: Definicions

·Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar ja que ens venen de neixement .

·Inmoral: Sap escollir entre el bé i el mal, i escolleix el mal.

·Consciència moral: capacitat de distingir entre el be i el mal

·Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes

·Llibertat externa: manca de coacció externa.

·Llibertat interna: manca de coacció interna; capacitat de decidir.

·Condicionament: no es te una llibertat total pero es conserva la llibertat suficient per a ser responsable dels propis actes

·Determinisme genètic: la dotació genètica de cadascun son totes les causes de les nostres actuacions

·Indeterminisme: mo estem determinatd sinó que som lliures

·Existencialisme: considera que l'existència es anterior a l'essència
autonomia moral: donar-se a un mateix la llei moral

·Nivell preconvencional: es te per just el que satisfà els interessos propis, es deixen portar per impulsos,es respecten les normes per no ser castigats

·Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis moral universals. Persones autònomes.

·Principi de responsabilitat: hem de respectar el nostre entonr per deixar el mon el menys malament.

·Responsabilitat: només se'n pot parlar quan ens referim a èssers lliures i conscients que han tingut capacitat de decidir per ser amos dels seus actes

·Destí: Llei de l’univers segons la qual tot succeeix fatalment.

·Lògica de l'atenció: la maduresa moral també ha de desenvolupar el sentir de la compassió i de la responsabilitat.

·Determinisme físic: engloba tots els altres determinismes i defensa el principi de causalitat "tota causa té un efecte i tot efecte ve precedit per una causa".

·Determinisme econòmic: Explica les diferents etapes històriques i defensa que el nostre comportament està donat pel lloc de la societat que ocupem.

·Virtut: Hàbit de comportament si ens predisposem a obrar bé.

Activitat 24: Un dilema hipotètic

Pàg 189.

Després de llegir atentament aquest text,cal iniciar el debat. És important assegurar-se bé d' haver comprès la situació de cadascun dels personatges.

-Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Legalment no hauria de fer-ho, però pot ser la única manera de salvar-li la vida a la seva dona i quedaria justificat perquè és més important el fi que no el mitjà.

-Si Heinz no estimés la seva dona, hauria de robar el medicament per ella? És Heinz responsable del que li passi a la seva dona?per què o per què no?
Encara que no l'estimès hauria de robar el medicament per a ella. No és responsable, ja que si no compte amb els mitjans necessaris no pot fer res, ell farà el que estigui a les seves mans.

Té Heinz la mateixa responsabilitat amb la seva dona en cas que no l'estimi? Per què o per què no?
Si perquè és una persona i els relaciona un cert vincle tot hi que no l'estimi han viscut molts moments junts.

-Si suposem que la persona malalta no és la seva dona, sinó un estrany, Heinz ha de robar el medicament? Per què o per què no?
Pot ser sí, si aquest estrany no té ningú proper a ell i tu ets l'únic que el pot salvar ho hauria de fer de la mateixa manera, perquè té els mateixos drets a viure.

-La gent ha de fer qualsevol cosa per salvar la vida dels altres en qualsevol cas?
Si , sempre que sigui possible i estigui dins un certs límits perquè la vida és el més important, però si per exemple Heinz tingués diners però prefereix robar-ho estaria malament.

-El fet que Heinz robi va contra la llei. Això fa que sigui moralment dolent? La gent ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei?
No fa que sigui moralment dolent, perquè ell sap distingir el bé i el mal, això seria il·legal no inmoral.
Sí s' ha de fer tot el possible per evitar anar contra la llei, sempre que hi hagi altres alternatives.

Activitat 23: Comentari de text

Pàg 183.
L'home, artífex de la seva pròpia vida

Idees principals
Sèneca afirma que és el mateix viure guiat pel destí que viure sent guiat per la naturalesa, o guiat pels seus actes impulsius, i també esmenta que per viure feliç fa falta viure segons la naturalesa d'un mateix, ja que les facultats i virtuts que tenim , segons el destí, ens venen dotades amb una data de caducitat, mentre que la naturalesa defensa que aquestes virtuts es tenen que defensar sense por i amb agilitat, ja que són inexorables; també esmenta que l'home no s'ha de deixar influir per les coses externes, sinó que es té que centrar en la naturalesa d'un mateix.

Títol
L'únic que importa és l'un mateix.

Comentari
Sèneca esmenta que viure per la naturalesade l'home,guiat pels seus pròpis actes, és el mateix que viure guiat pel destí; ja que les facultats donades pel destí tenen una caducació marcada amb una data, mentre que segons la naturalesa, les hem de defensar sense por perquè són inexorables, tot això comporta que no podem cambiar la natura. També defensa que l'home no ha de sotmetre's a cap altra i que no ha d'estar sota el domini de ningú; no podem ser vulnerables a les coses donades per l'exterior per molt temptadores que siguin.
Afirma que el nostre cos no és controlable i hem d'acceptar que som amos de nosaltres mateixos, i no deixar-nos influenciar encara que sigui temptador, tenim que centar-nos en nosaltres mateixos guiats per la confiança

Activitat 22

Pàg 154
nº 2.Suposem que el diari del centre entrevista alguns alumnes sobre la seva opinió de l'Anna, candidata a delegada de curs. En les opinions següents fes la distinció entre bones raons, mediocres i aquelles que no constitueixen cap raó.


Alicia: I tant que la votaré. Sempre defensarà les coses en què creu. BONA.

Víctor: No obtindrà el meu vot. No té sentit comercial ni per vendre gelats. DOLENTA.

Nèstor: Em moro per votar-la! És guapíssima! DOLENTA.

Rosanna: Per què he de donar-li suport? Què ha fet per mi? DOLENTA.

Roser: No espera que la gent li digui què ha de pensar. Pensa per si mateixa. BONA.

Daniel: Per això mateix no la votaré, perquè no li importa el que pensen els altres. BONA.

Emília: No puc imaginar-me votant algú que porta mitjons blancs. DOLENTA.

Artur: Anna no és el seu nom de veritat. El seu nom real és Agapita. Imagina’t què s’ha pensat, intentant enganyar-nos. No puc suportar la gent cínica. MEDIOCRE.

Activitat 21

Pàg 154
nº 1. Indica si les raons següents són bones, dolentes o mediocres.

Filla: Mama perquè he de ser jo sempre qui despara la taula mentre el meu germà no fa res?
Mare: No t’adones que ell és un noi? Aquesta feina és de dones.
DOLENTA.

Maria: Per què portes sempre aquests ninots als exàmens?
Joan: Perquè hem porten sort. En els exàmens de la primera avaluació els duia i vaig aprovar totes les assignatures.
MEDIOCRE.

Telenotícies: Avui al matí Transilvània del Sud ha atacat Transilvània del Nord. La raó ha estat que Transilvània del Nord acumulava tropes a la frontera.
MEDIOCRE.

Mafalda: Però... Per què he de fer-ho?
Mare: Perquè t’ho ordeno jo, que sóc la teva mare!
Mafalda: Si és qüestió de títols, jo sóc la teva filla! I ens vam graduar el mateix dia! O no?
BONA.

Activitat 20

Pàg 153.
Exercici 3-Identifica el tipus d'argument de les expressions següents i indica si tenen alguna fal·làcia, justifica-ho.

-Ningú no hademostrat que no existexin els extraterrestres; per tant, existeixen. Ad-ignorantiam.

-Ningú no ha demostrat que no existeixin els extraterrestres; per tant, probablement els extraterrestres existeixen. Ad ignoratiam.

-Per què Cervantes va escriure novel·les? Perquè era escriptor. Argument circular.

-Tothom diu que la lliga de futbol està trucada, per tant deu ser vritat. Argument ex populo.

-No et fiis d'en Lluís, la seva germana no és sincera. Ad hominem

-Com és que insisteixes tant que no deixi els estudis, si tu els vas deixar i et vas posar a treballar als 16 anys? Ad hominem

-Si faig el que vol el meu germà petit, la propera vegada hauré de tornar a fer-li cas. I així successivament. Sempre hauré d'acontentar-lo i això no pot ser. Per tant, és millor no atendre les seves peticions des del principi. Argument del pendent relliscós

- S'ha trencat la cama perquè ahir vaig desitjar que li passés alguna cosa dolenta. Argument de la causa falsa.

Activitat 19: La cultura com a activitat simbòlica

Idees principals

El text ens esmenta que nosaltres com a persones no podem fugir de les condicions del llenguatge, a causa d'una creació d'un univers espiritual a part de l'univers físic; les coses que formen aquest univers espiritual son els artefactes com la religió, els mites, llenguatge, arts, etc.

Títol

Dos universos, una sola vida.

Comentari
El text afirma que no podem fugir de les aclaracions del llenguatge, sinó que ens refugiem en un univers espiritual que creem, apart del món físic en el qual vivim.

Els human, amb l'afany de designar i saber el tot de cada objecte, persona etc. ens hem vist obligats a crear unes paraules per designar aquestes coses, que és el que anomenem llenguatge.

La necessitat que tenim els humans per el coneixement ens ha obligat a investigar més enllà de l'univers físic, per el nostre afany de saber més del que simplement és, per això neix aquest univers espiritual que està format per totes les creences, mites, tradicions i llenguatges que tenim.

Per exemple quan a nosaltres ens diuen pensa en un elefant, nosaltres recreem la imatge de l'elefant, això és un llenguatge per símbols, el nostre univers espiritual.

L'autor defensa que aquest univers es impossible d'eliminar, ja que es impossible deixar de pensar, per exemple si a nosaltres ens diuen, no pensis en una guitarra, el que primer pensem nosaltres es amb una guitarra, on vol arribar l'autor es que aquest univers es i serà fins que l'èsser humà perdi la capacitat de raonar i de pensar.

Activitat 18: L'antropologia

L'antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa, el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.


Antropòlegs més famosos

Manuel Delgado Ruiz(http://www.tribunalatina.com/es/img2/DELGADO_Manuel_01_EMaldonado_b.jpg)

Miquel Fuster i Ara(http://www.barcelonametropolis.cat/cms/include/getThumb.asp?img=/site/unitFiles/258/_NK52139.jpg&width=305&method=w&doNotEnlarge)

Activitat 17: Definicions Tema 6

-Animal cultural: l’esser humà és un animal que s’obre a l’ordre cultural, al llenguatge, el dret… L’rodren cultural li permet adaptar-se al medi.

-Individualisme possesiu: cada esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitat i no deu res a la societat per elles.

-Sociabilitat natural( Aristòtil): l’esser humà és sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sol spot satisfer dins de la societat.

-Estat de natura: estat originari. Estat previ a la societat, en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.

-Guerra de tots contra tots: estat de conflicto de l’esser humà, en estat de natura segons Hobbes.
-Contractualisme: viure en una societat no és una exigencia de la naturalesa. Esser no social per natura, la societat es fruit d’un acord.

-Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. Ciencia que estudia les diferents cultures.

-Sociabilització primaria: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

-Sociabilització secundaria: es el procés pel qual s’interiorizen mons institucionals que contresten amb el “món de base”

-Cultura: és el conjunt d’artefactes, creences,actituts, valors i concepcions del món que un determinat grup acepta com a propies.

-Subcultura: son diferents formes de viure la cultura,sense qüestionar la cultura hegemonica.

-Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura dominant que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: moviment que sorgeis per trobar un sentit o l’existencia amb l’ajut de los TIC. Són els grups socials alternatius que responen davant un futur incert i un present efímer. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans i rebutgen el materialisme social.

-Civilització: es el progres de la humanitat fins a un estat superior. Nivell d’identitat més ampli que pot distinguir un esser d’un altre.

-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesurar per valorar les altres.

-Relativisme cultural: analitza les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.

-Interculuralisme: actitut que cal prendre davant el multiculturalisme, defensa la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat,

-Multiculturalisme: presencia de diferents cultures en un mateix territorio.

-Universalisme: posició que defensa que hi ha una moral mínima, que no ha de ser compartida per totes les cultures.
-Aporofòbia: es l’actitut de rebuig i menys preu envers el pobre.

Activitat 16: Comentari de text

Idees principals

La idea principal que intenta transmetre aquest autor, Ashley Montagu, és la que la cultura és una forma de viure, la cultura la podem trobar a la nostra vida quotidiana, està en la nostra vida, dins la societat, es a dir que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol

La cultura, una vida dins la mateixa.

Anàlisi

L'autor esmenta que la cultura està dins la nostra vida, de la de tots, i també afirma que aquesta inclou tot el què som els èssers vius, amb la funció de complaure'ns.

Trobem dos tipus de cultures:

-La mental: Envolta les idees, creacions d'idiomes i d'institucions.

-La material: Materials i artefactes.

També afirma que la cultura no s'imposa, sinó que s'implanta, l'autor ens fa veure la cultura com la forma que tenim els èssers humans de situar-nos en el món, però la cultura mai deixarà de ser una font de coneixement.

Comparació amb altres mètodes

La subcultura són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura, idees contràries de les que exposa el text. Al igual que amb la contracultura, que l'únic que pretèn ens fer un atemptat contra la cultura dominant.

Activitat 15

Com han de conviure les diferents cultures?

Jo crec que les diferents cultures tindrien que mantenir una relació bona entre elles, com una simbiosi, es a dir, jo t'ajudo i tu m'ajudes; aquesta frase no té el sentit de que si jo he fet una cosa per tu tu ho tindras que fer després per mi, sino que té un sentit de benefici mutu, per apendre els dos de la seva cultura diferent.

Actualment, hi ha moltíssima informació, ami no em molesta que vinguin a Espanya, ja que venen amb l'idea de prosperar, perquè en el seu pais tenen unes condicions nefastes per viure.

El que jo no crec que sigui normal esque si vens d'un pais, tens uns ideals, i no pots obligar a que la societat compleixi aquests ideals perque si tu vens a un país pots defensar els teus ideals, però no els pots imposar pero transformar a la societat al teu gust.

En conclusió, penso que als immigrants d'avui dia sel's te que donar una oportunitat, però ells també tenen que modificar-se per tal de obtenir una convivència justa per a tothom.

Activitat 14 : pàg 133 exercici 3

Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.

Aquesta aclaració és racista, pròpia d'una persona que defensa el relativisme cultural. Aquesta persona no li molesten les altres cultures, però té una actitud separatista , es a dir, que encara que no li molestin les altres cultures no té interés a establir un contacte amb aquestes.

Una persona intercultural estaria en contra ja que a ell no li importa una integració.

Els immigrants que viuen en el nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.

Aquesta frase té trets etnocentristes (analitza cultures des del punt de vista de la pròpia cultura).

Una persona intercultural voldria la igualtat i la intregació d'immigrants, per tant opinaria de la seva cultura dins d'uns autolímits.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Aquesta persona té una idea relativista cultural, es a dir que defensa la separació de diferents cultures, no li molesten però no vol tenir cap contacte.

Una persona incultural buscaria la integració d'aquests.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.

Aquesta frase és aporofòbica, es a dir té rebuig envers el pobre. Aquesta persona es considera millor que els estrangers.

Una persona inteculturalista estaria en contra, ja que considera que els estrangers i nosaltres som iguals.

És impossible entendre's amb els paios!

Aquesta persona té una actitud racista o xenofòbica, ja que discrimina els paios.

Una persona interculturalista afirmaria que totes les persones i cultures són iguals.

Si al seu país no hi estàn bé, es culpa seva.Què podem fer-hi nosaltres?

Aquesta persona té una actitud etniocèntrica, que afirma que la seva raça és millor que les altres(raça ària).

Una persona interculturalista defensa el contacte amb les altres races i cultures, es a dir que tots som iguals.

Activitat 13: La civilització (pàg 130)

-Què enten l'autor per civilització?

L'educació que ens ensenya la ciutat, el contacte diari, el diàleg espontani...
L'autor remarca que la civilització provè de la ciutat, es a dir qaue sense ciutat no hi ha civilització i per tant no hi ha cultura.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

Tota, ja que no hi ha civilització sense ciutat. La ciutat ens dona cortesía, refinament...

és en ella on es domestica el salvatgisme de l'home.

-Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica

Venecia: Una de les ciutats bressol de l'humanisme italià.
Milet: LLoc on neix la filosofia occidental.

Medina: Lloc on es va refugiar Mahoma a l'any 622.

Babilònia: LLoc on es va originar l'àlgebra.

Activitat 12: Comentari de text (pàg 129) Doc5

La cultura com a manera de viure

El text parla de que la cultura s'emplea per situar-nos al món, però moltes vegades la cultura que s'ens imposa quan naixem, a mesura de la nostra maduració i creixement ens adonem que aquesta cultura imposada no comparteix les nostres creences, llavors la cultura serveix per situar-nos? o només un conjunt d'artefactes com són l'idioma, la religió... fa una predominació de la nostra forma de ser.

La cultura per a nosaltres, segons el text, és la forma d'adaptar-se al medi i que la cultura es tracta d'un estri per ajudar-nos en la vida, ja que aquesta ens proporciona uns valors que fan veure el món de diferent manera.

Hi ha moltes coses encertades al text, les quals estic d'acord, ja que jo també penso que gràcies a la cultura es poden trobar diferents tipus de respostes als enunciats que s'ens presenten; com per exemple als països africans es normal menjar cucs o larves, i això per nosaltres pot ser extrany o inclús repugnant. I aquí a Espanya es mengen cargols i aquest acte per a ells port semblar igual que a nosaltres si els veiem menjant cucs.



Però gràcies a la cultura podem trobar diversitat al món, persones , costums, etc. Aquesta diversitat afavoreix a la societat, ja que ens permet utilitzar l'empatía i poder conèixer diferents cultures i tradicions.

En conclusió penso que la cultura afavoreix a un creixement d'una societat racional, humana. Utilitzem la cultura com a eina per poder expressar-nos i rebre crítiques, a més la cultura fa que cada societat del món no sigui igual, sinò que afavoreix a la diversitat mundial.

Activitat 11: L'individualisme possessiu (pàg 120)

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?Perquè?

Personalment, crec que les dues primeres idees que esmenta el text es podrien considerar les més correctes, ja que la primera diu que l'home és lliure indpendentment del que vol l'altre.

La segona afirma que l'home és lluire i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb altres persones sempre amb unes limitacions.

En canvi la tercera idea crec que és la menys certa, ja que té trets de l'individualisme possessiu ja que parla de que l'èsser humà és l'unic propietari de la seva persona i per tant no deu res a la societat; pe`r les persones som èssers sociables i necesitem la cultura i la societat per crèixer com a persones.

Independentment de què el text esmenti a la societat com una mena de beneficis i canvis, aquesta té un paper molt important sobre nosaltres, ja que sense ella no haguessim evolucionat i arribar a l'actualitat.

-Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui dia?En què ho notes?

Crec que si però menys que avans, encara que avuidia presentacaracterístiques en la societat, ja que moltes persones actuen en benefici mutu sense importar-lis les conseqüències que poden arribar a succeïr a aqeuesta mateixa persona o a les altres, perquè som egoïstes per naturalesa i per instint primer pensem en nosaltres i després en la societat.

Activitat 10: Comentari de text (pàg 92)

Idees principals

Aquest fragment del text parla sobre les diferents maneres que podem adoptar per refutar o verificar enunciats.
L'autor remarca que els enunciats no es poden verificar sinó que gracies a l'experiencia podrem anar refutant els diferents enunciats que ens proposen, per tal d'apropar-nos cada vegada més a la veritat.
Segons aquest filòsof els únics enunciats que seràn dignes d'entrar en el món de la ciència seràn aquells que puguin ser falsats, però també remarca que els altres enunciats que no siguin falsables, es a dir els no científics, no tenen perquè ser falsos.

Títol

L'eliminació d'enunciats, el camí per arribar a la veritat.

Comentari

L'autor defensa el mètode hipoteticodeductiu, ja que defensa que a partir de l'experiència s'arriben a hipòtesis, les quals la ciència després dedueix les seves conseqüencies que es sotmeten a una contrastació per poder verificar o refutar aquestes.
També diu que per tot això es necessaria l'experiència, com per exemple la religió no es servible ja que no hi ha cap experiència que la pugui refutar.
Defensa, també el falsacionisme, ja que diu que les conclusions no s'obtenen a partitr de conclusions , sinó que s'obtenen a partir de la refutació dels enunciats universals.
L'inductisme defensa el contrari que el falsacionisme,es a dir, que els enunciats que no es poden verificar, no formen part de la ciència i per tant no te sentit. La ciència ens ajuda a estar més a prop de la veritat, els el que diu l'inductisme, a més afirma que la ciència és un coneixement certificable.
En conclusió, penso que el falsacionisme és més raonable, ja que verifiquen o refuten teories per mitjà de comprovacions.

Activitat 9: Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho

-Triangle equilàter: Real, és una relitat universal, ho és i sempre serà real.

-La mort: Real, a través de les nostres experiencies podem dir que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparença, ja que es possible però no és real.

-Lara Croft: Real, però és un personatge fictici ja que estem parlant d'una realitat virtual (videojoc).

-Napoleó Bona Parte:Real, ja què és un personatge històric i gràcies als documents que tenim podem afirmar que ha sigut real.

-Un miratge: Aparent , és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: La flor de plàstic és real, però la flor és una aparença ja que simula una flor real.

-El meu aprovat: Real, el paper on demostra que està aprovat, però el concepte de aprovat no és real.

-La meva alegría per l'aprovat: Real, desde l¡interior de la ment.

-Els amics del xat: Els amics són reals però el fet de que els amic no estiguin físicament, nomé la seva interfície, això ho transforma en una relitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Jo soc real, però la imatge és una aparença, perquè no existeix.

-El que sento en veure una pel·licula: És una realitat psíquica perqè són sentiments.

-Una pel·licula: La pel·licula física és real però el que veiem és una aparença perquè veiem imatges gravades.

Activitat 8: Comentari de text (pàg 43)

Idees principals

Aquest text parla de la veritat, és fa la pregunta del què és, també explica que que la mateixa paraula veritat ha provocat una confusió, fent-la així una paraula amb relació amb la certesa.

També fa una crítica de la correspondència del que és amb el que tenim endevant, a més afirma que sense un enunciat que ens guiï davant els problemes no tindrem certesa perquè tampoc tindrem lògica.

Títol

Les aparences, falses veritats.

Comentari

El text comença amb una pregunta general: "Què és cert i què no ho és?", també afirma que la paraula veritat ha anat canviant al llarg del temps i el seu significat real ha desaparegut, així confonent veritat amb certesa, què per tant si es cert és real i per tant veritat.

Heidegger fa una aplicació al seus enunciats, per tant fent-los reals. Fa una crítica a la correspondència a allò qùe tenim al devant i el que es cert realment.

Defensa la teoría de la correspondència, es a dir, que defensa que les coses son certes quan coincideixen amb el que anuncien.

En conclusió l'autor defensa que que sense un enunciat no tenim certesa i per tant no tenim relitat o veritat, per culpa de la falta de lògica.

Activitat 7: Quina teoría creus què és més coherent; el relisme o l'idelisme?

Penso què és més coherent el realisme, ja que les coses , encara que nosaltres no les percibim no deixen d'existir, independentment de que les percibim o no.

Per exemple si jo percebo un objecte, aquest segueix existint, encara que jo no el percebi ,perquè possiblement una altra persona el pot estar captant en aquell mateix moment, per tant si el percep significa que existeix.

Crec que l'dealisme ,en part, també té raó; ja que afirma que sense un subjecte ,l'objecte desapareix. En l'exemple anterior jo se que existeix perquè una altra persona l'ha captat i per tant tinc que refiar-me del que diu aquella altra persona, la qual afirma que l'objecte el qual jo no he pugut percebre ella si ho ha fet.

En conclusió, crec que l'ideal seria fer una mescla de les dues teories agafant les parts més raonables de cadascuna. Tanmateix la frase "existeix perquè el percebo"(idealisme) crec què tindría que plantejar-se d'una altra forma amb més trets realistes "el percebo perquè existeix".