Penso què és més coherent el realisme, ja que les coses , encara que nosaltres no les percibim no deixen d'existir, independentment de que les percibim o no.
Per exemple si jo percebo un objecte, aquest segueix existint, encara que jo no el percebi ,perquè possiblement una altra persona el pot estar captant en aquell mateix moment, per tant si el percep significa que existeix.
Crec que l'dealisme ,en part, també té raó; ja que afirma que sense un subjecte ,l'objecte desapareix. En l'exemple anterior jo se que existeix perquè una altra persona l'ha captat i per tant tinc que refiar-me del que diu aquella altra persona, la qual afirma que l'objecte el qual jo no he pugut percebre ella si ho ha fet.
En conclusió, crec que l'ideal seria fer una mescla de les dues teories agafant les parts més raonables de cadascuna. Tanmateix la frase "existeix perquè el percebo"(idealisme) crec què tindría que plantejar-se d'una altra forma amb més trets realistes "el percebo perquè existeix".
No hay comentarios:
Publicar un comentario