Idees principals
Aquest text parla de la veritat, és fa la pregunta del què és, també explica que que la mateixa paraula veritat ha provocat una confusió, fent-la així una paraula amb relació amb la certesa.
També fa una crítica de la correspondència del que és amb el que tenim endevant, a més afirma que sense un enunciat que ens guiï davant els problemes no tindrem certesa perquè tampoc tindrem lògica.
Títol
Les aparences, falses veritats.
Comentari
El text comença amb una pregunta general: "Què és cert i què no ho és?", també afirma que la paraula veritat ha anat canviant al llarg del temps i el seu significat real ha desaparegut, així confonent veritat amb certesa, què per tant si es cert és real i per tant veritat.
Heidegger fa una aplicació al seus enunciats, per tant fent-los reals. Fa una crítica a la correspondència a allò qùe tenim al devant i el que es cert realment.
Defensa la teoría de la correspondència, es a dir, que defensa que les coses son certes quan coincideixen amb el que anuncien.
En conclusió l'autor defensa que que sense un enunciat no tenim certesa i per tant no tenim relitat o veritat, per culpa de la falta de lògica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario