·Heràclit, La justícia bèl·lica entre contraris
En aquest text d'Heràclit apareix una de les tesis les quals defensava en la seva filosofia, l'ideal de contraris, una tesis que defensa que la realitat està sotmesa a canvi gràcies a l'existència dels contraris, es a dir , que sense l'un l'altre no existeix, ja que és necessàri els contraris per que les coses estiguin sotmeses al canvi. D'aquesta manera la justícia és l'enfrontament del bé i del mal, que equilibra la balança pero arribar a
conseguir l'harmonía de les coses.
En el text Parmènides defensa la teoria del món intel·ligible, diu que tot allò que és, es pot dir o pensar.
L'autor diu que al final tot acaba en una mateixa vía, i que si la persona no arriba a aquesta, no evoluciona, ja que la persona ha de seguir el seu propi camí i no el dels altres, una teoría basada en el monisme ontològic.
·Comparació
Es difícil comparar aquests dos autors ja que defensen idees molt diferents, encara que els dos donen suport al monisme ontològic.
Heràclit defensa que l'èsser canvia, en relació als contrais; Parmènides defensa que l'èsser no canvia sinó que el que fa és evolucionar a partir del camí que ell mateix ha de fer.
En el text es pot apreciar la diferència d'ideeals que defensen els autors, encara que parteixin d'una mateixa base, una base (monisme) que no canvia al llarg del temps , ja que no van viure a la mateixa època.
No hay comentarios:
Publicar un comentario