Activitat 8

El Demiürg com a causa ordenadora del món.

El text explica l'acció del Demiürg i de com fa aquesta tasca.

Diu que hi ha dos models, un perfecte i etern (idees) i un imperfecte, es a dir , un model sensible.

Explica que el món és bell i que per tant el Demiürg s'ha fixat en el model etern, ja que sinó aquest no sería perfecte i per tant s'hauría

fixat en el model quivocat.

Títol: L'Hefest de les coses, el Demiürg.

Comparació

Podríem comparar amb el nüous i el logos D'Anaxàgores i Heràclit respectivament. Podríem dir que els tres fenòmens són els encarregats d'organitzar el món sesible i les coses.

El Demiürg pot crear quan vulgui fixant-se en les idees i el nüous o el logos és l'encarregat de controlar les creacionsdel Demiürg, per tant podriem dir que les creacions i les accions del logos i el nüous estàn relacionades entre elles, ja que sense un no és possible l'altre.

Activitat 7

La naturalesa de les idees

Aquest text pertany al llibre del Fedó de Plató. Plató defensa en aquetst text la seva teoría de les idees; Plató en el text fa una sèrie de qüestions a un deixeble de Sòcrates, el qual es pot observar la seva postura. Plató considera que l'únic creible és la raó, defensa que les coses estàn fonamentades per la raó i s'identifiquen amb l'èsser, per tant d'alguna manera les idees són les encarregades de formar i construir el món en el que vivim.

Títol: Les idees , el motlle de les coses.

Comparació

Es podría comparar amb Parmènides, ja que Plato va rebre influències d'aquest autor, ja que els dos pensen que que la veritat absoluta es troba en el món intel·ligible.

Referint-nos a les diferències, es pot comparar el món sensible, ja que Parmènides defensava que el món sensible era el no res, i per tant no es podria saber res d'ell, per tant només es tenia d'ell la ignorància de la seva existència. Plató defensava que el món sensible era part del món intel·ligible, ja que un era part de l'altre, perquè les coses estàn formades a partir de les idees que es troben al món intel·ligible.

Activitat 6

El Mite de la Caverna

Platò ens vol fer veure la diferència entre elmón intel·ligible i sensible. Ens planteja una sit

uació en una caverna, en la qual estan empresonats i encadenats uns homes,desde l’infància. Aquests tenen una única visió les ombres d’objectes i d’individus reflexades a la paret, projectades a través d’un focus llum, i son aquestes ombres les que constitueixen per a ells la realitat. En el diàleg, es proposa exposar al exterior a un individu per avaluar la reacció d’aquest envers una nova realitat. Es vol alliberar aquest ésser per poder conèixer els seus nous pensaments i idees. Pero si aquest presoner s’alliberés, tindria una gran confusió entre el que ha estat veient sempre i el que veu ara. Posaria en dubte la veracitat de la realitat. Pensaria què el que ha estat veient fins al moment han sigut aparences, ja que solament les veia per les ombres, i què el que veu ara és la realitat, ja que la veu a t

ravés del sol(bé).

Més tard proposen retornar l’individu dintre la caverna, on aquest, debatria sobre el que a vist, ja que té una obligació moral interna que l’obliga a defensar el que ha vist, per defensar la realitat. Aquest suposat home, representa la figura d’un filòsof que intenta defensar els seus ideals i pensaments, i per sobre de tot, la veritat. Es doncs, quan els altres individus de la caverna, no h

i estarien d’acord, hi el voldrien matar .

Aquest mite es pot comparar amb la mort de Sòcrates, ja que a ell també el volien matar per defensar el seu pensament i per mostrar a tothom la veritat. Sòcrates preferia la veritat per sobre de totes les coses. En conclusió, el mite de la caverna és una representació de la teoria del món de Plató,on els presoners son les persones i podríem dir que l’individu veu com a món intel·ligible, el que hi ha fora de la caverna, i com sensible el que hi ha a dintre. El mite de la caverna es podría comparar amb el record, ja quela persona de dins la caverna es la metàfora de l'ànima empresonada en el cos, peò quan el cos mor l'ànima s'allibera i veu les idees (el sol que veu l'home quan surt de la caverna).

Activitat 5

La ignorància socràtica.

Aquest text pertany al llibre de "L'apologia de Sócrates" un dels llibres del període de joventut de Plató.

En el text, Plató argumenta la idea entre certesa i saber.Amb aquest text plató ens intenta dir que la persona que es creu savi no ho és, ja que n oreconeix la seva pròpia ignorància, perquè un savi ha de reconeixer què l'unic que sap es què no sap res.

Plato es planteja un experiment, el qual consisteix en intentar convèncer a un conjunt de persones que es creuen savis , a reconèixer la seva ignorància,

tasca que fa en và.

Plató diu què l'autèntic savi ha de saber reconèixer la seva pròpia ignorància davant el cosmos, cosa que cap d'aquestes persones fan, i per això els critica.

Comparació

Plató es pot comparar amb Sòcrates, mentor amb el qual estaba molt vinculat. Sòcrateses va moure més pel camp de l'ètica, mentre que Plató ho va fer pel camp de la política.

Tots dos es centren en la recerca de la veritat universal a partir del mètode del diàleg.

Activitat 4

Els atomistes, Anaximandre i Empèdocles.

Les diferències d'aquests autors es toben principalment en quin va ser l'origen del tot.

Empèdocles creia que l'inici va ser provocat per la unió del que nosaltres anomenem els quatre elements (aire, foc, terra i aigua) i d'una relació simbiòtica entre l'amor i l'odi.Anaximandre defensava que l'èsser estava format per unes llavors de la mateixa costictució anomenades homeomeries, i que es regien per el logos, unes llavors eternes i inmutables.Els atomistes defensaven que l'èsser estava format per un èssers infinits anomenats àtoms, aquests àtoms es movien en el buit i segons la posició i la forma que adoptaven configuraven el món.

Activitat 3

·Comentari de text de Parmènides

En aquest text Parmènides parla sobre les característiques de l'èsser, diu que és etern i perfecte, es a dir que no està sotmés a canvi, no neix, no mor, etc.

Parmènides esmenta que la visió sensible que tenen les persones, no és veritable, i que l'únic camí que existeix per arribar a veure la veritat és la raó.

També esmenta a la justícia, què és el que actua perquè no hi hagi caos a l'Univers.

·Títol: La raó, la llum del camí.

·Comparació.

Podríem comparar les idees de Parmènides amb les de Tales de Milet, tenien la mateixa base però seguien camins diferents, Tales defensava que l'inici de tor era l'aigua mentre que Parmènides defensa que per que existeixi la resta fa falta l'èsser, és a dir, que sense l'èsser no és possible res.

Activitat 2

Heràclit i Parmènides, comparació d'idees.

·Heràclit, La justícia bèl·lica entre contraris

En aquest text d'Heràclit apareix una de les tesis les quals defensava en la seva filosofia, l'ideal de contraris, una tesis que defensa que la realitat està sotmesa a canvi gràcies a l'existència dels contraris, es a dir , que sense l'un l'altre no existeix, ja que és necessàri els contraris per que les coses estiguin sotmeses al canvi. D'aquesta manera la justícia és l'enfrontament del bé i del mal, que equilibra la balança pero arribar a

conseguir l'harmonía de les coses.

·Parmènides, L'èsser i el camí dels canvis.

En el text Parmènides defensa la teoria del món intel·ligible, diu que tot allò que és, es pot dir o pensar.

L'autor diu que al final tot acaba en una mateixa vía, i que si la persona no arriba a aquesta, no evoluciona, ja que la persona ha de seguir el seu propi camí i no el dels altres, una teoría basada en el monisme ontològic.

·Comparació

Es difícil comparar aquests dos autors ja que defensen idees molt diferents, encara que els dos donen suport al monisme ontològic.

Heràclit defensa que l'èsser canvia, en relació als contrais; Parmènides defensa que l'èsser no canvia sinó que el que fa és evolucionar a partir del camí que ell mateix ha de fer.

En el text es pot apreciar la diferència d'ideeals que defensen els autors, encara que parteixin d'una mateixa base, una base (monisme) que no canvia al llarg del temps , ja que no van viure a la mateixa època.

Activitat 1

Pàg 11. Comentari de text del fragment d'Anaximandre.

En aquest text Anaximandre ens parla sobre l'etern retorn, sobre un cicle que no té ni principi ni final. Anaximandre defensa que la destrucció vepevista de la creació, i així successivament, defensa un tipus d'argument de contraris, és a dir que perquè pugui existir un, fa falta l'existència del seu contrari.

També esmenta que que tot el que ha sigut creat tornarà al seu origen ("pols som i en pols ens trasnsformarem"), es a dir que tot arribarà al punt d'inici; esmenta que la justicia que regeix l'univers, evita el caos , ja que actua com un contrapes que equilibra la balança per evitar-ho.