Activitat 13: La civilització (pàg 130)

-Què enten l'autor per civilització?

L'educació que ens ensenya la ciutat, el contacte diari, el diàleg espontani...
L'autor remarca que la civilització provè de la ciutat, es a dir qaue sense ciutat no hi ha civilització i per tant no hi ha cultura.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

Tota, ja que no hi ha civilització sense ciutat. La ciutat ens dona cortesía, refinament...

és en ella on es domestica el salvatgisme de l'home.

-Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica

Venecia: Una de les ciutats bressol de l'humanisme italià.
Milet: LLoc on neix la filosofia occidental.

Medina: Lloc on es va refugiar Mahoma a l'any 622.

Babilònia: LLoc on es va originar l'àlgebra.

Activitat 12: Comentari de text (pàg 129) Doc5

La cultura com a manera de viure

El text parla de que la cultura s'emplea per situar-nos al món, però moltes vegades la cultura que s'ens imposa quan naixem, a mesura de la nostra maduració i creixement ens adonem que aquesta cultura imposada no comparteix les nostres creences, llavors la cultura serveix per situar-nos? o només un conjunt d'artefactes com són l'idioma, la religió... fa una predominació de la nostra forma de ser.

La cultura per a nosaltres, segons el text, és la forma d'adaptar-se al medi i que la cultura es tracta d'un estri per ajudar-nos en la vida, ja que aquesta ens proporciona uns valors que fan veure el món de diferent manera.

Hi ha moltes coses encertades al text, les quals estic d'acord, ja que jo també penso que gràcies a la cultura es poden trobar diferents tipus de respostes als enunciats que s'ens presenten; com per exemple als països africans es normal menjar cucs o larves, i això per nosaltres pot ser extrany o inclús repugnant. I aquí a Espanya es mengen cargols i aquest acte per a ells port semblar igual que a nosaltres si els veiem menjant cucs.



Però gràcies a la cultura podem trobar diversitat al món, persones , costums, etc. Aquesta diversitat afavoreix a la societat, ja que ens permet utilitzar l'empatía i poder conèixer diferents cultures i tradicions.

En conclusió penso que la cultura afavoreix a un creixement d'una societat racional, humana. Utilitzem la cultura com a eina per poder expressar-nos i rebre crítiques, a més la cultura fa que cada societat del món no sigui igual, sinò que afavoreix a la diversitat mundial.

Activitat 11: L'individualisme possessiu (pàg 120)

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?Perquè?

Personalment, crec que les dues primeres idees que esmenta el text es podrien considerar les més correctes, ja que la primera diu que l'home és lliure indpendentment del que vol l'altre.

La segona afirma que l'home és lluire i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb altres persones sempre amb unes limitacions.

En canvi la tercera idea crec que és la menys certa, ja que té trets de l'individualisme possessiu ja que parla de que l'èsser humà és l'unic propietari de la seva persona i per tant no deu res a la societat; pe`r les persones som èssers sociables i necesitem la cultura i la societat per crèixer com a persones.

Independentment de què el text esmenti a la societat com una mena de beneficis i canvis, aquesta té un paper molt important sobre nosaltres, ja que sense ella no haguessim evolucionat i arribar a l'actualitat.

-Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui dia?En què ho notes?

Crec que si però menys que avans, encara que avuidia presentacaracterístiques en la societat, ja que moltes persones actuen en benefici mutu sense importar-lis les conseqüències que poden arribar a succeïr a aqeuesta mateixa persona o a les altres, perquè som egoïstes per naturalesa i per instint primer pensem en nosaltres i després en la societat.

Activitat 10: Comentari de text (pàg 92)

Idees principals

Aquest fragment del text parla sobre les diferents maneres que podem adoptar per refutar o verificar enunciats.
L'autor remarca que els enunciats no es poden verificar sinó que gracies a l'experiencia podrem anar refutant els diferents enunciats que ens proposen, per tal d'apropar-nos cada vegada més a la veritat.
Segons aquest filòsof els únics enunciats que seràn dignes d'entrar en el món de la ciència seràn aquells que puguin ser falsats, però també remarca que els altres enunciats que no siguin falsables, es a dir els no científics, no tenen perquè ser falsos.

Títol

L'eliminació d'enunciats, el camí per arribar a la veritat.

Comentari

L'autor defensa el mètode hipoteticodeductiu, ja que defensa que a partir de l'experiència s'arriben a hipòtesis, les quals la ciència després dedueix les seves conseqüencies que es sotmeten a una contrastació per poder verificar o refutar aquestes.
També diu que per tot això es necessaria l'experiència, com per exemple la religió no es servible ja que no hi ha cap experiència que la pugui refutar.
Defensa, també el falsacionisme, ja que diu que les conclusions no s'obtenen a partitr de conclusions , sinó que s'obtenen a partir de la refutació dels enunciats universals.
L'inductisme defensa el contrari que el falsacionisme,es a dir, que els enunciats que no es poden verificar, no formen part de la ciència i per tant no te sentit. La ciència ens ajuda a estar més a prop de la veritat, els el que diu l'inductisme, a més afirma que la ciència és un coneixement certificable.
En conclusió, penso que el falsacionisme és més raonable, ja que verifiquen o refuten teories per mitjà de comprovacions.

Activitat 9: Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho

-Triangle equilàter: Real, és una relitat universal, ho és i sempre serà real.

-La mort: Real, a través de les nostres experiencies podem dir que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparença, ja que es possible però no és real.

-Lara Croft: Real, però és un personatge fictici ja que estem parlant d'una realitat virtual (videojoc).

-Napoleó Bona Parte:Real, ja què és un personatge històric i gràcies als documents que tenim podem afirmar que ha sigut real.

-Un miratge: Aparent , és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: La flor de plàstic és real, però la flor és una aparença ja que simula una flor real.

-El meu aprovat: Real, el paper on demostra que està aprovat, però el concepte de aprovat no és real.

-La meva alegría per l'aprovat: Real, desde l¡interior de la ment.

-Els amics del xat: Els amics són reals però el fet de que els amic no estiguin físicament, nomé la seva interfície, això ho transforma en una relitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Jo soc real, però la imatge és una aparença, perquè no existeix.

-El que sento en veure una pel·licula: És una realitat psíquica perqè són sentiments.

-Una pel·licula: La pel·licula física és real però el que veiem és una aparença perquè veiem imatges gravades.

Activitat 8: Comentari de text (pàg 43)

Idees principals

Aquest text parla de la veritat, és fa la pregunta del què és, també explica que que la mateixa paraula veritat ha provocat una confusió, fent-la així una paraula amb relació amb la certesa.

També fa una crítica de la correspondència del que és amb el que tenim endevant, a més afirma que sense un enunciat que ens guiï davant els problemes no tindrem certesa perquè tampoc tindrem lògica.

Títol

Les aparences, falses veritats.

Comentari

El text comença amb una pregunta general: "Què és cert i què no ho és?", també afirma que la paraula veritat ha anat canviant al llarg del temps i el seu significat real ha desaparegut, així confonent veritat amb certesa, què per tant si es cert és real i per tant veritat.

Heidegger fa una aplicació al seus enunciats, per tant fent-los reals. Fa una crítica a la correspondència a allò qùe tenim al devant i el que es cert realment.

Defensa la teoría de la correspondència, es a dir, que defensa que les coses son certes quan coincideixen amb el que anuncien.

En conclusió l'autor defensa que que sense un enunciat no tenim certesa i per tant no tenim relitat o veritat, per culpa de la falta de lògica.

Activitat 7: Quina teoría creus què és més coherent; el relisme o l'idelisme?

Penso què és més coherent el realisme, ja que les coses , encara que nosaltres no les percibim no deixen d'existir, independentment de que les percibim o no.

Per exemple si jo percebo un objecte, aquest segueix existint, encara que jo no el percebi ,perquè possiblement una altra persona el pot estar captant en aquell mateix moment, per tant si el percep significa que existeix.

Crec que l'dealisme ,en part, també té raó; ja que afirma que sense un subjecte ,l'objecte desapareix. En l'exemple anterior jo se que existeix perquè una altra persona l'ha captat i per tant tinc que refiar-me del que diu aquella altra persona, la qual afirma que l'objecte el qual jo no he pugut percebre ella si ho ha fet.

En conclusió, crec que l'ideal seria fer una mescla de les dues teories agafant les parts més raonables de cadascuna. Tanmateix la frase "existeix perquè el percebo"(idealisme) crec què tindría que plantejar-se d'una altra forma amb més trets realistes "el percebo perquè existeix".