Activitat 19: La cultura com a activitat simbòlica

Idees principals

El text ens esmenta que nosaltres com a persones no podem fugir de les condicions del llenguatge, a causa d'una creació d'un univers espiritual a part de l'univers físic; les coses que formen aquest univers espiritual son els artefactes com la religió, els mites, llenguatge, arts, etc.

Títol

Dos universos, una sola vida.

Comentari
El text afirma que no podem fugir de les aclaracions del llenguatge, sinó que ens refugiem en un univers espiritual que creem, apart del món físic en el qual vivim.

Els human, amb l'afany de designar i saber el tot de cada objecte, persona etc. ens hem vist obligats a crear unes paraules per designar aquestes coses, que és el que anomenem llenguatge.

La necessitat que tenim els humans per el coneixement ens ha obligat a investigar més enllà de l'univers físic, per el nostre afany de saber més del que simplement és, per això neix aquest univers espiritual que està format per totes les creences, mites, tradicions i llenguatges que tenim.

Per exemple quan a nosaltres ens diuen pensa en un elefant, nosaltres recreem la imatge de l'elefant, això és un llenguatge per símbols, el nostre univers espiritual.

L'autor defensa que aquest univers es impossible d'eliminar, ja que es impossible deixar de pensar, per exemple si a nosaltres ens diuen, no pensis en una guitarra, el que primer pensem nosaltres es amb una guitarra, on vol arribar l'autor es que aquest univers es i serà fins que l'èsser humà perdi la capacitat de raonar i de pensar.

Activitat 18: L'antropologia

L'antropologia (del grec grec άνθρωπος, anthropos, "ser humà", i logos, "coneixement"), és la ciència que estudia l'ésser humà de manera holística. Combinant en una sola disciplina els enfocaments de les ciències naturals, socials i humanes, l'antropologia és, sobretot, una ciència integradora. Se la pot definir com la ciència que s'ocupa d'estudiar l'origen i desenvolupament de tota la gamma de la variabilitat humana i les maneres de comportament socials a través del temps i l'espai, és a dir, del procés biosocial de l'existència de la raça humana. L'antropologia té com a objecte d'estudi a tots els humans i totes les dimensions de la Humanitat. Altres disciplines associades a l'antropologia són la lingüística i l'arqueologia. Es distingeix d'altres disciplines per la seva èmfasi en la relativitat cultural, la examinació a profunditat del context i les comparacions transculturals.

Analitza l'home en el marc de la societat a què pertany, com a executor de cultura i, alhora, com a producte de la mateixa, el concepte de cultura és bàsic en antropologia. Es considera que la cultura és un tret bàsic de la natura humana, i que l'home té la capacitat de concebre el món de manera simbòlica, d'aprendre i de transmetre símbols, i de transformar el món, i ell mateix, utilitzant aquests símbols.


Antropòlegs més famosos

Manuel Delgado Ruiz(http://www.tribunalatina.com/es/img2/DELGADO_Manuel_01_EMaldonado_b.jpg)

Miquel Fuster i Ara(http://www.barcelonametropolis.cat/cms/include/getThumb.asp?img=/site/unitFiles/258/_NK52139.jpg&width=305&method=w&doNotEnlarge)

Activitat 17: Definicions Tema 6

-Animal cultural: l’esser humà és un animal que s’obre a l’ordre cultural, al llenguatge, el dret… L’rodren cultural li permet adaptar-se al medi.

-Individualisme possesiu: cada esser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitat i no deu res a la societat per elles.

-Sociabilitat natural( Aristòtil): l’esser humà és sociable per naturalesa. Aristòtil l’entén com un ésser ple de mancances i de capacitats que tan sol spot satisfer dins de la societat.

-Estat de natura: estat originari. Estat previ a la societat, en el qual l’individu gaudeix de llibertat absoluta.

-Guerra de tots contra tots: estat de conflicto de l’esser humà, en estat de natura segons Hobbes.
-Contractualisme: viure en una societat no és una exigencia de la naturalesa. Esser no social per natura, la societat es fruit d’un acord.

-Antropologia cultural: estudia la manera de viure dels diferents grups humans i l’evolució que ha experimentat. Ciencia que estudia les diferents cultures.

-Sociabilització primaria: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa durant la primera etapa de la infantesa.

-Sociabilització secundaria: es el procés pel qual s’interiorizen mons institucionals que contresten amb el “món de base”

-Cultura: és el conjunt d’artefactes, creences,actituts, valors i concepcions del món que un determinat grup acepta com a propies.

-Subcultura: son diferents formes de viure la cultura,sense qüestionar la cultura hegemonica.

-Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura dominant que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

-Nous moviments socials: moviment que sorgeis per trobar un sentit o l’existencia amb l’ajut de los TIC. Són els grups socials alternatius que responen davant un futur incert i un present efímer. Intenten trobar un sentit a l’existència per diferents mitjans i rebutgen el materialisme social.

-Civilització: es el progres de la humanitat fins a un estat superior. Nivell d’identitat més ampli que pot distinguir un esser d’un altre.

-Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la propia cultura, que es converteix en la mesurar per valorar les altres.

-Relativisme cultural: analitza les cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerancia cap a les diferents expressions culturals.

-Interculuralisme: actitut que cal prendre davant el multiculturalisme, defensa la trovada entre les diferents cultures en condicions d’igualtat,

-Multiculturalisme: presencia de diferents cultures en un mateix territorio.

-Universalisme: posició que defensa que hi ha una moral mínima, que no ha de ser compartida per totes les cultures.
-Aporofòbia: es l’actitut de rebuig i menys preu envers el pobre.

Activitat 16: Comentari de text

Idees principals

La idea principal que intenta transmetre aquest autor, Ashley Montagu, és la que la cultura és una forma de viure, la cultura la podem trobar a la nostra vida quotidiana, està en la nostra vida, dins la societat, es a dir que la cultura és un eixemplament de la vida.

Títol

La cultura, una vida dins la mateixa.

Anàlisi

L'autor esmenta que la cultura està dins la nostra vida, de la de tots, i també afirma que aquesta inclou tot el què som els èssers vius, amb la funció de complaure'ns.

Trobem dos tipus de cultures:

-La mental: Envolta les idees, creacions d'idiomes i d'institucions.

-La material: Materials i artefactes.

També afirma que la cultura no s'imposa, sinó que s'implanta, l'autor ens fa veure la cultura com la forma que tenim els èssers humans de situar-nos en el món, però la cultura mai deixarà de ser una font de coneixement.

Comparació amb altres mètodes

La subcultura són diferents maneres i nivells de viure una mateixa cultura, idees contràries de les que exposa el text. Al igual que amb la contracultura, que l'únic que pretèn ens fer un atemptat contra la cultura dominant.

Activitat 15

Com han de conviure les diferents cultures?

Jo crec que les diferents cultures tindrien que mantenir una relació bona entre elles, com una simbiosi, es a dir, jo t'ajudo i tu m'ajudes; aquesta frase no té el sentit de que si jo he fet una cosa per tu tu ho tindras que fer després per mi, sino que té un sentit de benefici mutu, per apendre els dos de la seva cultura diferent.

Actualment, hi ha moltíssima informació, ami no em molesta que vinguin a Espanya, ja que venen amb l'idea de prosperar, perquè en el seu pais tenen unes condicions nefastes per viure.

El que jo no crec que sigui normal esque si vens d'un pais, tens uns ideals, i no pots obligar a que la societat compleixi aquests ideals perque si tu vens a un país pots defensar els teus ideals, però no els pots imposar pero transformar a la societat al teu gust.

En conclusió, penso que als immigrants d'avui dia sel's te que donar una oportunitat, però ells també tenen que modificar-se per tal de obtenir una convivència justa per a tothom.

Activitat 14 : pàg 133 exercici 3

Analitza el contingut de les afirmacions següents i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.

Jo et tolero, admeto que les entenguis així, però cadascú a casa seva.

Aquesta aclaració és racista, pròpia d'una persona que defensa el relativisme cultural. Aquesta persona no li molesten les altres cultures, però té una actitud separatista , es a dir, que encara que no li molestin les altres cultures no té interés a establir un contacte amb aquestes.

Una persona intercultural estaria en contra ja que a ell no li importa una integració.

Els immigrants que viuen en el nostre país han d'acceptar totes les nostres formes de vida.

Aquesta frase té trets etnocentristes (analitza cultures des del punt de vista de la pròpia cultura).

Una persona intercultural voldria la igualtat i la intregació d'immigrants, per tant opinaria de la seva cultura dins d'uns autolímits.

És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu.

Aquesta persona té una idea relativista cultural, es a dir que defensa la separació de diferents cultures, no li molesten però no vol tenir cap contacte.

Una persona incultural buscaria la integració d'aquests.

Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres.

Aquesta frase és aporofòbica, es a dir té rebuig envers el pobre. Aquesta persona es considera millor que els estrangers.

Una persona inteculturalista estaria en contra, ja que considera que els estrangers i nosaltres som iguals.

És impossible entendre's amb els paios!

Aquesta persona té una actitud racista o xenofòbica, ja que discrimina els paios.

Una persona interculturalista afirmaria que totes les persones i cultures són iguals.

Si al seu país no hi estàn bé, es culpa seva.Què podem fer-hi nosaltres?

Aquesta persona té una actitud etniocèntrica, que afirma que la seva raça és millor que les altres(raça ària).

Una persona interculturalista defensa el contacte amb les altres races i cultures, es a dir que tots som iguals.

Activitat 13: La civilització (pàg 130)

-Què enten l'autor per civilització?

L'educació que ens ensenya la ciutat, el contacte diari, el diàleg espontani...
L'autor remarca que la civilització provè de la ciutat, es a dir qaue sense ciutat no hi ha civilització i per tant no hi ha cultura.

-Quina és la contribució de la ciutat a la civilització?

Tota, ja que no hi ha civilització sense ciutat. La ciutat ens dona cortesía, refinament...

és en ella on es domestica el salvatgisme de l'home.

-Busca quatre ciutats que hagin estat influents en diferents èpoques històriques i indica quina ha estat la seva contribució específica

Venecia: Una de les ciutats bressol de l'humanisme italià.
Milet: LLoc on neix la filosofia occidental.

Medina: Lloc on es va refugiar Mahoma a l'any 622.

Babilònia: LLoc on es va originar l'àlgebra.

Activitat 12: Comentari de text (pàg 129) Doc5

La cultura com a manera de viure

El text parla de que la cultura s'emplea per situar-nos al món, però moltes vegades la cultura que s'ens imposa quan naixem, a mesura de la nostra maduració i creixement ens adonem que aquesta cultura imposada no comparteix les nostres creences, llavors la cultura serveix per situar-nos? o només un conjunt d'artefactes com són l'idioma, la religió... fa una predominació de la nostra forma de ser.

La cultura per a nosaltres, segons el text, és la forma d'adaptar-se al medi i que la cultura es tracta d'un estri per ajudar-nos en la vida, ja que aquesta ens proporciona uns valors que fan veure el món de diferent manera.

Hi ha moltes coses encertades al text, les quals estic d'acord, ja que jo també penso que gràcies a la cultura es poden trobar diferents tipus de respostes als enunciats que s'ens presenten; com per exemple als països africans es normal menjar cucs o larves, i això per nosaltres pot ser extrany o inclús repugnant. I aquí a Espanya es mengen cargols i aquest acte per a ells port semblar igual que a nosaltres si els veiem menjant cucs.



Però gràcies a la cultura podem trobar diversitat al món, persones , costums, etc. Aquesta diversitat afavoreix a la societat, ja que ens permet utilitzar l'empatía i poder conèixer diferents cultures i tradicions.

En conclusió penso que la cultura afavoreix a un creixement d'una societat racional, humana. Utilitzem la cultura com a eina per poder expressar-nos i rebre crítiques, a més la cultura fa que cada societat del món no sigui igual, sinò que afavoreix a la diversitat mundial.

Activitat 11: L'individualisme possessiu (pàg 120)

-Quines idees exposades en el text et semblen encertades i quines no?Perquè?

Personalment, crec que les dues primeres idees que esmenta el text es podrien considerar les més correctes, ja que la primera diu que l'home és lliure indpendentment del que vol l'altre.

La segona afirma que l'home és lluire i per tant té la llibertat de poder relacionar-se amb altres persones sempre amb unes limitacions.

En canvi la tercera idea crec que és la menys certa, ja que té trets de l'individualisme possessiu ja que parla de que l'èsser humà és l'unic propietari de la seva persona i per tant no deu res a la societat; pe`r les persones som èssers sociables i necesitem la cultura i la societat per crèixer com a persones.

Independentment de què el text esmenti a la societat com una mena de beneficis i canvis, aquesta té un paper molt important sobre nosaltres, ja que sense ella no haguessim evolucionat i arribar a l'actualitat.

-Creus que l'individualisme possessiu està vigent avui dia?En què ho notes?

Crec que si però menys que avans, encara que avuidia presentacaracterístiques en la societat, ja que moltes persones actuen en benefici mutu sense importar-lis les conseqüències que poden arribar a succeïr a aqeuesta mateixa persona o a les altres, perquè som egoïstes per naturalesa i per instint primer pensem en nosaltres i després en la societat.

Activitat 10: Comentari de text (pàg 92)

Idees principals

Aquest fragment del text parla sobre les diferents maneres que podem adoptar per refutar o verificar enunciats.
L'autor remarca que els enunciats no es poden verificar sinó que gracies a l'experiencia podrem anar refutant els diferents enunciats que ens proposen, per tal d'apropar-nos cada vegada més a la veritat.
Segons aquest filòsof els únics enunciats que seràn dignes d'entrar en el món de la ciència seràn aquells que puguin ser falsats, però també remarca que els altres enunciats que no siguin falsables, es a dir els no científics, no tenen perquè ser falsos.

Títol

L'eliminació d'enunciats, el camí per arribar a la veritat.

Comentari

L'autor defensa el mètode hipoteticodeductiu, ja que defensa que a partir de l'experiència s'arriben a hipòtesis, les quals la ciència després dedueix les seves conseqüencies que es sotmeten a una contrastació per poder verificar o refutar aquestes.
També diu que per tot això es necessaria l'experiència, com per exemple la religió no es servible ja que no hi ha cap experiència que la pugui refutar.
Defensa, també el falsacionisme, ja que diu que les conclusions no s'obtenen a partitr de conclusions , sinó que s'obtenen a partir de la refutació dels enunciats universals.
L'inductisme defensa el contrari que el falsacionisme,es a dir, que els enunciats que no es poden verificar, no formen part de la ciència i per tant no te sentit. La ciència ens ajuda a estar més a prop de la veritat, els el que diu l'inductisme, a més afirma que la ciència és un coneixement certificable.
En conclusió, penso que el falsacionisme és més raonable, ja que verifiquen o refuten teories per mitjà de comprovacions.

Activitat 9: Són reals o semblen reals? En quin sentit són aparença o realitat? Justifica-ho

-Triangle equilàter: Real, és una relitat universal, ho és i sempre serà real.

-La mort: Real, a través de les nostres experiencies podem dir que existeix.

-Que em toqui la loteria en el sorteig del mes que ve: Aparença, ja que es possible però no és real.

-Lara Croft: Real, però és un personatge fictici ja que estem parlant d'una realitat virtual (videojoc).

-Napoleó Bona Parte:Real, ja què és un personatge històric i gràcies als documents que tenim podem afirmar que ha sigut real.

-Un miratge: Aparent , és una il·lusió òptica.

-Una flor de plàstic: La flor de plàstic és real, però la flor és una aparença ja que simula una flor real.

-El meu aprovat: Real, el paper on demostra que està aprovat, però el concepte de aprovat no és real.

-La meva alegría per l'aprovat: Real, desde l¡interior de la ment.

-Els amics del xat: Els amics són reals però el fet de que els amic no estiguin físicament, nomé la seva interfície, això ho transforma en una relitat virtual.

-La meva imatge en un mirall: Jo soc real, però la imatge és una aparença, perquè no existeix.

-El que sento en veure una pel·licula: És una realitat psíquica perqè són sentiments.

-Una pel·licula: La pel·licula física és real però el que veiem és una aparença perquè veiem imatges gravades.

Activitat 8: Comentari de text (pàg 43)

Idees principals

Aquest text parla de la veritat, és fa la pregunta del què és, també explica que que la mateixa paraula veritat ha provocat una confusió, fent-la així una paraula amb relació amb la certesa.

També fa una crítica de la correspondència del que és amb el que tenim endevant, a més afirma que sense un enunciat que ens guiï davant els problemes no tindrem certesa perquè tampoc tindrem lògica.

Títol

Les aparences, falses veritats.

Comentari

El text comença amb una pregunta general: "Què és cert i què no ho és?", també afirma que la paraula veritat ha anat canviant al llarg del temps i el seu significat real ha desaparegut, així confonent veritat amb certesa, què per tant si es cert és real i per tant veritat.

Heidegger fa una aplicació al seus enunciats, per tant fent-los reals. Fa una crítica a la correspondència a allò qùe tenim al devant i el que es cert realment.

Defensa la teoría de la correspondència, es a dir, que defensa que les coses son certes quan coincideixen amb el que anuncien.

En conclusió l'autor defensa que que sense un enunciat no tenim certesa i per tant no tenim relitat o veritat, per culpa de la falta de lògica.

Activitat 7: Quina teoría creus què és més coherent; el relisme o l'idelisme?

Penso què és més coherent el realisme, ja que les coses , encara que nosaltres no les percibim no deixen d'existir, independentment de que les percibim o no.

Per exemple si jo percebo un objecte, aquest segueix existint, encara que jo no el percebi ,perquè possiblement una altra persona el pot estar captant en aquell mateix moment, per tant si el percep significa que existeix.

Crec que l'dealisme ,en part, també té raó; ja que afirma que sense un subjecte ,l'objecte desapareix. En l'exemple anterior jo se que existeix perquè una altra persona l'ha captat i per tant tinc que refiar-me del que diu aquella altra persona, la qual afirma que l'objecte el qual jo no he pugut percebre ella si ho ha fet.

En conclusió, crec que l'ideal seria fer una mescla de les dues teories agafant les parts més raonables de cadascuna. Tanmateix la frase "existeix perquè el percebo"(idealisme) crec què tindría que plantejar-se d'una altra forma amb més trets realistes "el percebo perquè existeix".