Comentari John Stuart Mill

Idees Principals: En el text John Stuart Mill parla sobre la felicitat de cara a l’ utilitarisme.Considera que les persones amb una quantitat més gran de dots intel·lectuals, mai arribarà a la plenitud mentre que els homes amb una aspiració més baixa, assumiran la felicitat amb més senzillesa. L’autor diu que és preferible no assumir la plenitud abans que ser un inconscient.

Títol: Pa amb pa, entrepà per idiotes.

Comparació:Podem comparar aquest text amb Kant, ja que aquest autor deia que la moral havia de ser buida, ja que no s’havia de perseguir una finalitat (com és el cas de la felicitat) sinó que els homes havien d’actuar per deure. En canvi, Mill considera que tots els homes perseguim la felicitat.

I

La filosofia Kantiana

La filosofia de Kant es basa en una síntesi d'idees empiristes i racionals.

El filòsof inicia la seva teoria argumentant que tot coneixement s'inicia amb l'experiència però també opina que les impressions per si soles no poen fonamentar res que sigui universal i necessari.

Kant defensa l’existència de quelcom universal i necessari al qual anomena element a priori. El coneixement a priori és independent de l’experiència però apareix quan hi ha experiència. En conclusió, el filòsof uneix la teoria empirista i la racional, lligant d'aquesta manera també els sentits i coneixement a priori establint una comunicació entre ambdós.

Comparació Kant i Aristòtil

Ambdós filòsofs tenen unes idees basten semblants però on veritablement discrepen es en la partde la moral. Aristòtil defensa una filosofia teleològica, és a dir, una filosofia que proposa que l'home actuï seguint un fi: la felicitat. Segons aquest filòsof és el fi últim i tots els homes han de dedicar la seva vida a aquesta persecució.La moral Kantiana critica aquesta moral, la critica es basa en que l’home no ha de viure amb una finalitat sinó que ha de seguir el seu propi camí imposant-se les seves pròpies regles i lleis, regint-se per la pregunta Què he de fer?, fent referència a l’imperatiu categòric, que no busca una condició per arribar a un fet B, sinó que només diu que es faci el fet A.

Fes-hi Click!

Comentari de text: Realitat exterior

Idees principals: En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L'autor parteix de la idea de que la ment humana té una limitació. Les nostres explicacions parteixen de l’observació empírica, però d’aquí sorgeix el dubte de si el cossos existeixen, com que Hume diu que la ment es limitada és una resposta a la que no podem arribar-hi mai per tant són objectes de creença.

Títol: la presó de la ment.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil, el qual afirma que la realitat exterior es la que tenim més certesa, al contrari Hume afirma que només coneixem les percepcions, per tant els cossos són irreconeixibles. Descartes afirma l’existència dels cossos basant-se en la seva comprovació metòdica, la qual diu que els mateixos.

cossos són la causa, cosa que Hume rebutja i critica.

Comentari de text: Investigació sobre l'enteniment humà

Idees principals: En el text Hume afirma que el futur no està lligat amb el passat, aquesta afirmació la verifica dient que nosaltres actuem per tradició i per tant fets quotidians els quals estem acostumats de veure diàriament no tenen perquè comportar-se de la mateixa manera, es a dir l’efecte no està lligat a la causa.

Títol: La cadena trencada, causa i efecte.

Comparació: Aquesta teoria a sigut centre d’atenció de diversos filòsofs però els compararé amb Sant Tomàs d’Aquino i amb Spinoza. Pel que fa St Tomàs d’Aquino, utilitza aquest terme per fer una demostració raonable de l’existència de Déu, mentre que Spinoza afirma l’existència del destí per tant defensa el principi de causalitat al contrari que Hume.

Comentari de text: Fragment IV de Hume

Idees principals: Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet.Les relacions d’idees són les matemàtiques, aquelles les quals no és necessària l’experiència i no posseeixen un contrari. Les qüestions de fet són aquelles contràries a les relacions d’idees, es a dir, és necessària l’experiència i di tenen contrari.

Títol: Les dues cares de la raó.

Anàlisi: En aquest text Hume ens parla de dos tipus d'objectes de la raó humana: les relacions d'idees i les qüestions de fet.Les relacions d’idees són les que corresponen a les matemàtiques i a la lògica, per tant, que és basen en la inducció. Són veritats necessàries, ja que no depenen de l’experiència i, per tant, els seus contraris donen lloc a contradiccions. Per exemple, no podem dir que un quadrat té quatre costats, perquè aleshores allò de quatre costats no seria un quadrat. A més, encara que no percebi el quadrat, a

quest seguirà tenint quatre costats. Les qüestions de fet són aquelles que captem amb els sentits, per tant depenen de l’experiència. Per tant, els seus contraris no donen lloc a contradiccions, ja que podem dir tant que demà sortirà el Sol, com que no sortirà i això no suposa cap contradicció.

Comparació: Podem comparar les idees de Hume amb les de Leibniz donat que en aquests temes ambdós autors coincideixen.

Identitat Personal

Idees principals: En el text Hume critica la idea de substància, per parlar del tema diferencia entre la idea de substància material i la idea de substància com a subjecte. Pel que fa a la idea de substancia com a subjecte , critica l’explicació de Descartes ja que afirma que el subjecte, l’un mateix és un conjunt de percepcions i impressions unides per la imaginació. Pel que fa la idea dels cossos es remunta a la seva afirmació que són un conjunt de percepcions les quals donen forma, profunditat...

Títol: Critica a la idea de substància.

Anàlisi: En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees.Tant amb el JO com als cossos, Hume diu que no podem definir-les com a substància, ja que les idees que tenim d'aquests també són una successió de percepcions, com pot ser el color, la forma... que uneix la imaginació.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil i Descartes.Pel que fa al filòsof antic, parla de la idea de substància, però seguint un model materialista al contrari que Hume o Descartes.Hume critica la visió cartesiana de la substància com a subjecte, ja que ell considera que la idea del jo no és substancial, sinó que és una successió de percepcions unides per la imaginació.

Teoria empirista del coneixement

Idees principals: Hume distingeix entre dos tipus de percepcions: les impressions i les idees. Les primeres són les passions, les que captem amb els sentits, mentre que les idees són les percepcions que tenim sobre les impressions, essent així les impressions més clares que les idees.Per finalitzar l’autor afirma que les idees innates són les passions i emocions donat que les percepcions d’aquestes són d’una categoria inferior envers les passions en si.

Títol: Dos mons: idees i percepcions

Anàlisi: En aquest text Hume dóna la seva opinió de les percepcions, basant-se en l’experiència.

Les percepcions són totes aquelles sensacions que ens pertorben la ment, que són captades per els sentits. L’autor en distingeix de dos tipus: impressions i idees, les quals es diferencíen pel grau de vivesa essent la primera més important que la segona. Finalment fa referència a les idees innates, les quals diu que són les emocions, ja que són menys vivides que les passions que emeten aquestes.

Comparació: Podem comparar la seva teoria del coneixement amb John Locke, un altre empirista. Per tant, tenen en comú que l’origen d’aquestes idees és l’experiència sensible, però difereixen en el fet que Locke nega l’existència d’idees innates.

També es pot comparar amb Plató, el qual afirma que les coses són còpies de les idees, mentre que Hume afirma que primer és el coneixement empíric(impressions) i després són les idees a partir d’aquestes.

Comentari de text: Identitat Personal

Idees principals: En el text Hume critica la idea de substància, per parlar del tema diferencia entre la idea de substància material i la idea de substància com a subjecte. Pel que fa a la idea de substancia com a subjecte , critica l’explicació de Descartes ja que afirma que el subjecte, l’un mateix és un conjunt de percepcions i impressions unides per la imaginació. Pel que fa la idea dels cossos es remunta a la seva afirmació que són un conjunt de percepcions les quals donen forma, color ...

Títol: Critica a la idea de substància.

Anàlisi: En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees.Tant amb el JO com als cossos, Hume diu que no podem definir-les com a substància, ja que les idees que tenim d'aquests també són una successió de percepcions, com pot ser el color, la forma... que uneix la imaginació.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil i Descartes.Pel que fa al filòsof antic, parla de la idea de substància, però seguint un model materialista al contrari que Hume o Descartes.Hume critica la visió cartesiana de la substància com a subjecte, ja que ell considera que la idea del jo no és substancial, sinó que és una successió de percepcions unides per la imaginació.