Activitat 16: Creus que aquest és un dels millors mons possibles?

Desde el meu afer, penso que en part si i en part no, tot té les seves coses bones i dolentes. Penso que aquest món ha sigut creat per nosaltres, però l'únic que estem fent és explotar-lo i fer-lo malbé.

Crec que és un món perfecte, que s'autoregula i que d'una forma o un altre ens enten, nosaltres hem aprés a viure d'ell, però aquesta harmonia a perdurat molt, donat que l'estem esgotant, si el món fos ingastable possiblement sería perfecte, però no ho és. Crec que tindríem que possar solució al problema què es planteja i potser definitivament trobaríem l'equilibri, ja que sería possible una vida amb lo necessàri però la gent és ambiciosa i per tant mentre quests tipus de gent segueixi existint, possiblement no serà possible mantenir una vida plena amb el nostre entorn.

Activitat 15: La hipòtesi del geni maligne.

·Idees principals: En aquest text Descartes proposa la seva segona hipòtesi sobre els dubtes que es fa sobre les veritats matemàtiques, la hipòtesi del geni maligne.

Descartes explica en el text que una entitat maligna utilitza tot el seu poder per enganyar els sentits, i per tant enganyar a la pròpia persona.

Segons el text i Descartes, tenen que romandre dins d'una mentida, ja que aquest geni enganya a les persones fent-lis pensar i viure una vida la qual és un engany.

·Títol: L'il·lusionista perfecte.

·Anàlisi: Descartes en les Meditacions metafísiques, proposa l'existència d'un geni maligne, que constntment ens enganya.

Aquesta hipòtesi, és la que remplaça la teoría del Déu enganyador.

Descartes diu que el geni ens fa dubtar sobre totes les coses, posant en entredit l'existència de tot; però dintre d'aquesta hipòtesi,Descartes, la refuta dient que si el geni m'enganya, m'està enganyant a MI, per tant, JO penso que m'enganya i per tant JO existeixo "Cogito ergo sum"

Activitat 14 : Argument de San Anselm.

San Anselm defensa l'existència de Déu en el seu argument ontològic, aquest argument es basa en que Déu és el creador de tot i que és el Verb per al predicat, és un èsser màximament perfecte, amb tots els adjectius bons, per tant és necessàri què existeixi donat que no existir sería una característica d'un èsser no perfecte i que com Déu és perfecte no pot no existir, perquè sinó no sería perfecte.

Aquest argument té un error, ja què el fet de tenir una idea a la ment no significa que existeixi, és a dir, tal com va dir Kant, l'existència no dóna èmfasis a l'essència: Pensar que tinc les butxaques plena de diners no significa que les tingui.

Activitat 13: El temps creat amb el món

·Idees principals: Sant Agustí defensa l'existència de Déu, cos ala qual es centra la seva filosofia. En el text Sant Agustí defensa què a l'hora de que Déu decideix crear-nos, crea simultàniament el temps, per això defensa la inutilitat de pensar que feia el Creador abans de crear, ja que com ell és etern, sempre és el passat, el present i el futur.

·Títol: Abans de tot no hi ha res, només Éll.

·Comparació: La filosofía de Sant Agustí és comparable amb els altres autors religiosos de l'època, Sant Tomàs i Sant Anselm, donat que tots dos autors filosofan al voltant de Déu, un èsser inmortal i capaç de treure l'èsser del no èsser, aquesta filosofia és contrària amb la de Parmènides què a més d'afirmar que l'arkhe, l'inici de tot era l'aigua i no un ens omnipotent i omnipresent; a més d'això defensa que del no res no es pot treure res.

Activitat 12 : Carta a Meneceu.

·Idees principals: El text tracta sobre la carta què escriu Epicur a Meneceu, en la qual explica al seu amic les pautes que ha de seguir una persona per arribar a conseguir una vida plena i feliç.

Primerament Epicur defensa que el remei per oblidar-se de que ets jove o vell és filosofar; segon Epicur afirma que no hem de tenir por de la mort ja que quan ella arribi nosaltres no hi serem i per tant no sentirem res. Per últim afirma que és necessari que visquem una vida virtuosa i que rebutjem els desitjos innecessàris.

·Títol: Lo necessàri és lo bo.

·Comparació: Podem comparar la filosofia d'Epicur amb la dels estoics, ja que aquests tenen com a finalitat la recerca d'una vida de felicitat i de la felicitat en si.

Plató defensa una filosofia i unes idees contràries a aquesta, ja que com he dit abans, Epicur defensa una vida feliç i que es centra en la recerca de la felicitat mentre que Plató defensa una vida que estigui lligada amb l'ànima i l'alliberació d'aquesta al món intel·ligible. Aristòtil defensa que la vida és una recerca de la felicitat, la qual s'obté mitjançant el seny i el pensament.

Activitat 11: La virtut

·Idees principals: Aristòtil, en el text, defineix i afirma el terme mitjà entre els dos radicals, el defecte i l'excès; aquests punt mitjà l'anomena virtut. Aquesta virtut moral és diferent per a cada individu i què es capaç d'arribar-hi a ella a traés del seny. Per exemple podríem dir que la virtut es pot considerar com anar a 120 km/h per l'autopista, ja que és un terme mitjà i establert, en defecte sería anar a 50 km/h i en excès sería anar a 200 km/h.

·Títol: Ni un ni l'altre, el millor.

·Comparació: Aristòtil diu que la virtut no és una idea innata, es a dir, la adquirim mentre n'hem evolucionant i s'adquireix voluntàriament i es perfecciona i la fem evolucionar a travès de ñ'exercici dels actes, fent una relació entre la felicitat i la virtut, es a dir que per ser feliç cal trobar-se al terme mitjà, a la virtut.

Plató afirmava què la virtut era una part de l'ànima, la qual Aristòtil diria que una relació en equilibri sería questa virtut

Activitat 10: El PMI (Primer motor inmòbil.)

·Idees principals: En aquest text Aristòtil defensa el moviment amb un mecanisme anomenat primer motor inmòbil. Aquests és el que s'encarrega de que existi el moviment; totes les coses en moviment venen donades per una altra cosa en moviment i aquesta per una altra cosa en moviment, i així successivament, però les coses no es poden posar en moviment per si mateixes, i finalment Aristòtil parla sobre una cosa què és capaç de moure's per si sol i que és l'encarregat de fer moure els altres cossos, el Primer motor inmòbil.

·Títol: El primer engranatge.

·Comparació: Aristòtil pensa què la causa del moviment és el Primer motor inmòbil, cosa amb la qual Zenó d'Elea deiscrepa, ja que aquest últim nega i el moviment i per tant afirma l'inexistència de qualsevol primer motor, i encara que l'afirmés la seva teoría ho esfondraría perquè ell diu que el moviment ha de passar per diverses meitats essent així impossible el moviment.

Sant Tomàs d'Aquino estaría d'acord amb aquesta teoría, ja que aquest intenta explicar l'existència de Déu dient que el primer motor inmòbil és ell.

Activitat 9: Text 14 d'Aristòtil.

·Idees principals: L'autor, Aristòtil, en el text defensa l'acte per sobre de la potència, ja que aquest és un manifest de la potència. A més d'això defensa que aquesta es dóna entre contraris, donat que pots estar en potència d'estar viu o mort, però no pots estar en acte viu i mort a la vegada, per tant en un dels dos s'ha de trobar el bé.

·Títol: L'àguila contra el conill, l'acte sobre la potència.

·Comparació: Es podría comparar amb Plató i la seva idea sobre l'afirmació de què del no res no pot sortir res; Aristòtil afirma que l'èsser és la potència del no èsser però que aquest pot arribar a ser, és a dir, que l'èsser pot ser com no ser.

Aquesta idea també és comparable amb el moviment inútil de Zenó d'Elea, ja que aquest afirma que el moviment és impossible, perquè per anar de A a B cal passar per infinites meitats, fent així impossible el moviment; Aristòtil pensava que el moviment era la potència de l'acte, i axí infinitament, per tant simbolitza un moviment, perque per anar de A a B, primer és la potència d'anar a la meitat de A i B, després és l'acte d'estar a la meitat de la meitat, fent així un interminable acte, potència.