Comentari John Stuart Mill

Idees Principals: En el text John Stuart Mill parla sobre la felicitat de cara a l’ utilitarisme.Considera que les persones amb una quantitat més gran de dots intel·lectuals, mai arribarà a la plenitud mentre que els homes amb una aspiració més baixa, assumiran la felicitat amb més senzillesa. L’autor diu que és preferible no assumir la plenitud abans que ser un inconscient.

Títol: Pa amb pa, entrepà per idiotes.

Comparació:Podem comparar aquest text amb Kant, ja que aquest autor deia que la moral havia de ser buida, ja que no s’havia de perseguir una finalitat (com és el cas de la felicitat) sinó que els homes havien d’actuar per deure. En canvi, Mill considera que tots els homes perseguim la felicitat.

I

La filosofia Kantiana

La filosofia de Kant es basa en una síntesi d'idees empiristes i racionals.

El filòsof inicia la seva teoria argumentant que tot coneixement s'inicia amb l'experiència però també opina que les impressions per si soles no poen fonamentar res que sigui universal i necessari.

Kant defensa l’existència de quelcom universal i necessari al qual anomena element a priori. El coneixement a priori és independent de l’experiència però apareix quan hi ha experiència. En conclusió, el filòsof uneix la teoria empirista i la racional, lligant d'aquesta manera també els sentits i coneixement a priori establint una comunicació entre ambdós.

Comparació Kant i Aristòtil

Ambdós filòsofs tenen unes idees basten semblants però on veritablement discrepen es en la partde la moral. Aristòtil defensa una filosofia teleològica, és a dir, una filosofia que proposa que l'home actuï seguint un fi: la felicitat. Segons aquest filòsof és el fi últim i tots els homes han de dedicar la seva vida a aquesta persecució.La moral Kantiana critica aquesta moral, la critica es basa en que l’home no ha de viure amb una finalitat sinó que ha de seguir el seu propi camí imposant-se les seves pròpies regles i lleis, regint-se per la pregunta Què he de fer?, fent referència a l’imperatiu categòric, que no busca una condició per arribar a un fet B, sinó que només diu que es faci el fet A.

Fes-hi Click!

Comentari de text: Realitat exterior

Idees principals: En aquest text, Hume, parla sobre l'existència dels cossos. L'autor parteix de la idea de que la ment humana té una limitació. Les nostres explicacions parteixen de l’observació empírica, però d’aquí sorgeix el dubte de si el cossos existeixen, com que Hume diu que la ment es limitada és una resposta a la que no podem arribar-hi mai per tant són objectes de creença.

Títol: la presó de la ment.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil, el qual afirma que la realitat exterior es la que tenim més certesa, al contrari Hume afirma que només coneixem les percepcions, per tant els cossos són irreconeixibles. Descartes afirma l’existència dels cossos basant-se en la seva comprovació metòdica, la qual diu que els mateixos.

cossos són la causa, cosa que Hume rebutja i critica.

Comentari de text: Investigació sobre l'enteniment humà

Idees principals: En el text Hume afirma que el futur no està lligat amb el passat, aquesta afirmació la verifica dient que nosaltres actuem per tradició i per tant fets quotidians els quals estem acostumats de veure diàriament no tenen perquè comportar-se de la mateixa manera, es a dir l’efecte no està lligat a la causa.

Títol: La cadena trencada, causa i efecte.

Comparació: Aquesta teoria a sigut centre d’atenció de diversos filòsofs però els compararé amb Sant Tomàs d’Aquino i amb Spinoza. Pel que fa St Tomàs d’Aquino, utilitza aquest terme per fer una demostració raonable de l’existència de Déu, mentre que Spinoza afirma l’existència del destí per tant defensa el principi de causalitat al contrari que Hume.

Comentari de text: Fragment IV de Hume

Idees principals: Hume afirma que tots els objectes de la raó es poden classificar en dos categories: relacions d’idees o qüestions de fet.Les relacions d’idees són les matemàtiques, aquelles les quals no és necessària l’experiència i no posseeixen un contrari. Les qüestions de fet són aquelles contràries a les relacions d’idees, es a dir, és necessària l’experiència i di tenen contrari.

Títol: Les dues cares de la raó.

Anàlisi: En aquest text Hume ens parla de dos tipus d'objectes de la raó humana: les relacions d'idees i les qüestions de fet.Les relacions d’idees són les que corresponen a les matemàtiques i a la lògica, per tant, que és basen en la inducció. Són veritats necessàries, ja que no depenen de l’experiència i, per tant, els seus contraris donen lloc a contradiccions. Per exemple, no podem dir que un quadrat té quatre costats, perquè aleshores allò de quatre costats no seria un quadrat. A més, encara que no percebi el quadrat, a

quest seguirà tenint quatre costats. Les qüestions de fet són aquelles que captem amb els sentits, per tant depenen de l’experiència. Per tant, els seus contraris no donen lloc a contradiccions, ja que podem dir tant que demà sortirà el Sol, com que no sortirà i això no suposa cap contradicció.

Comparació: Podem comparar les idees de Hume amb les de Leibniz donat que en aquests temes ambdós autors coincideixen.

Identitat Personal

Idees principals: En el text Hume critica la idea de substància, per parlar del tema diferencia entre la idea de substància material i la idea de substància com a subjecte. Pel que fa a la idea de substancia com a subjecte , critica l’explicació de Descartes ja que afirma que el subjecte, l’un mateix és un conjunt de percepcions i impressions unides per la imaginació. Pel que fa la idea dels cossos es remunta a la seva afirmació que són un conjunt de percepcions les quals donen forma, profunditat...

Títol: Critica a la idea de substància.

Anàlisi: En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees.Tant amb el JO com als cossos, Hume diu que no podem definir-les com a substància, ja que les idees que tenim d'aquests també són una successió de percepcions, com pot ser el color, la forma... que uneix la imaginació.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil i Descartes.Pel que fa al filòsof antic, parla de la idea de substància, però seguint un model materialista al contrari que Hume o Descartes.Hume critica la visió cartesiana de la substància com a subjecte, ja que ell considera que la idea del jo no és substancial, sinó que és una successió de percepcions unides per la imaginació.

Teoria empirista del coneixement

Idees principals: Hume distingeix entre dos tipus de percepcions: les impressions i les idees. Les primeres són les passions, les que captem amb els sentits, mentre que les idees són les percepcions que tenim sobre les impressions, essent així les impressions més clares que les idees.Per finalitzar l’autor afirma que les idees innates són les passions i emocions donat que les percepcions d’aquestes són d’una categoria inferior envers les passions en si.

Títol: Dos mons: idees i percepcions

Anàlisi: En aquest text Hume dóna la seva opinió de les percepcions, basant-se en l’experiència.

Les percepcions són totes aquelles sensacions que ens pertorben la ment, que són captades per els sentits. L’autor en distingeix de dos tipus: impressions i idees, les quals es diferencíen pel grau de vivesa essent la primera més important que la segona. Finalment fa referència a les idees innates, les quals diu que són les emocions, ja que són menys vivides que les passions que emeten aquestes.

Comparació: Podem comparar la seva teoria del coneixement amb John Locke, un altre empirista. Per tant, tenen en comú que l’origen d’aquestes idees és l’experiència sensible, però difereixen en el fet que Locke nega l’existència d’idees innates.

També es pot comparar amb Plató, el qual afirma que les coses són còpies de les idees, mentre que Hume afirma que primer és el coneixement empíric(impressions) i després són les idees a partir d’aquestes.

Comentari de text: Identitat Personal

Idees principals: En el text Hume critica la idea de substància, per parlar del tema diferencia entre la idea de substància material i la idea de substància com a subjecte. Pel que fa a la idea de substancia com a subjecte , critica l’explicació de Descartes ja que afirma que el subjecte, l’un mateix és un conjunt de percepcions i impressions unides per la imaginació. Pel que fa la idea dels cossos es remunta a la seva afirmació que són un conjunt de percepcions les quals donen forma, color ...

Títol: Critica a la idea de substància.

Anàlisi: En aquest fragment de l’Abstract,resum del tractat de la naturalesa humana Hume defineix l’ànima com un conjunt de percepcions complexes, per tant, formades per impressions i idees.Tant amb el JO com als cossos, Hume diu que no podem definir-les com a substància, ja que les idees que tenim d'aquests també són una successió de percepcions, com pot ser el color, la forma... que uneix la imaginació.

Comparació: Es pot comparar amb Aristòtil i Descartes.Pel que fa al filòsof antic, parla de la idea de substància, però seguint un model materialista al contrari que Hume o Descartes.Hume critica la visió cartesiana de la substància com a subjecte, ja que ell considera que la idea del jo no és substancial, sinó que és una successió de percepcions unides per la imaginació.

La moral kantiana

La moral kantiana( què he de fer

View more presentations from Edgar Moreno Requena.

Activitat 16: Creus que aquest és un dels millors mons possibles?

Desde el meu afer, penso que en part si i en part no, tot té les seves coses bones i dolentes. Penso que aquest món ha sigut creat per nosaltres, però l'únic que estem fent és explotar-lo i fer-lo malbé.

Crec que és un món perfecte, que s'autoregula i que d'una forma o un altre ens enten, nosaltres hem aprés a viure d'ell, però aquesta harmonia a perdurat molt, donat que l'estem esgotant, si el món fos ingastable possiblement sería perfecte, però no ho és. Crec que tindríem que possar solució al problema què es planteja i potser definitivament trobaríem l'equilibri, ja que sería possible una vida amb lo necessàri però la gent és ambiciosa i per tant mentre quests tipus de gent segueixi existint, possiblement no serà possible mantenir una vida plena amb el nostre entorn.

Activitat 15: La hipòtesi del geni maligne.

·Idees principals: En aquest text Descartes proposa la seva segona hipòtesi sobre els dubtes que es fa sobre les veritats matemàtiques, la hipòtesi del geni maligne.

Descartes explica en el text que una entitat maligna utilitza tot el seu poder per enganyar els sentits, i per tant enganyar a la pròpia persona.

Segons el text i Descartes, tenen que romandre dins d'una mentida, ja que aquest geni enganya a les persones fent-lis pensar i viure una vida la qual és un engany.

·Títol: L'il·lusionista perfecte.

·Anàlisi: Descartes en les Meditacions metafísiques, proposa l'existència d'un geni maligne, que constntment ens enganya.

Aquesta hipòtesi, és la que remplaça la teoría del Déu enganyador.

Descartes diu que el geni ens fa dubtar sobre totes les coses, posant en entredit l'existència de tot; però dintre d'aquesta hipòtesi,Descartes, la refuta dient que si el geni m'enganya, m'està enganyant a MI, per tant, JO penso que m'enganya i per tant JO existeixo "Cogito ergo sum"

Activitat 14 : Argument de San Anselm.

San Anselm defensa l'existència de Déu en el seu argument ontològic, aquest argument es basa en que Déu és el creador de tot i que és el Verb per al predicat, és un èsser màximament perfecte, amb tots els adjectius bons, per tant és necessàri què existeixi donat que no existir sería una característica d'un èsser no perfecte i que com Déu és perfecte no pot no existir, perquè sinó no sería perfecte.

Aquest argument té un error, ja què el fet de tenir una idea a la ment no significa que existeixi, és a dir, tal com va dir Kant, l'existència no dóna èmfasis a l'essència: Pensar que tinc les butxaques plena de diners no significa que les tingui.

Activitat 13: El temps creat amb el món

·Idees principals: Sant Agustí defensa l'existència de Déu, cos ala qual es centra la seva filosofia. En el text Sant Agustí defensa què a l'hora de que Déu decideix crear-nos, crea simultàniament el temps, per això defensa la inutilitat de pensar que feia el Creador abans de crear, ja que com ell és etern, sempre és el passat, el present i el futur.

·Títol: Abans de tot no hi ha res, només Éll.

·Comparació: La filosofía de Sant Agustí és comparable amb els altres autors religiosos de l'època, Sant Tomàs i Sant Anselm, donat que tots dos autors filosofan al voltant de Déu, un èsser inmortal i capaç de treure l'èsser del no èsser, aquesta filosofia és contrària amb la de Parmènides què a més d'afirmar que l'arkhe, l'inici de tot era l'aigua i no un ens omnipotent i omnipresent; a més d'això defensa que del no res no es pot treure res.

Activitat 12 : Carta a Meneceu.

·Idees principals: El text tracta sobre la carta què escriu Epicur a Meneceu, en la qual explica al seu amic les pautes que ha de seguir una persona per arribar a conseguir una vida plena i feliç.

Primerament Epicur defensa que el remei per oblidar-se de que ets jove o vell és filosofar; segon Epicur afirma que no hem de tenir por de la mort ja que quan ella arribi nosaltres no hi serem i per tant no sentirem res. Per últim afirma que és necessari que visquem una vida virtuosa i que rebutjem els desitjos innecessàris.

·Títol: Lo necessàri és lo bo.

·Comparació: Podem comparar la filosofia d'Epicur amb la dels estoics, ja que aquests tenen com a finalitat la recerca d'una vida de felicitat i de la felicitat en si.

Plató defensa una filosofia i unes idees contràries a aquesta, ja que com he dit abans, Epicur defensa una vida feliç i que es centra en la recerca de la felicitat mentre que Plató defensa una vida que estigui lligada amb l'ànima i l'alliberació d'aquesta al món intel·ligible. Aristòtil defensa que la vida és una recerca de la felicitat, la qual s'obté mitjançant el seny i el pensament.

Activitat 11: La virtut

·Idees principals: Aristòtil, en el text, defineix i afirma el terme mitjà entre els dos radicals, el defecte i l'excès; aquests punt mitjà l'anomena virtut. Aquesta virtut moral és diferent per a cada individu i què es capaç d'arribar-hi a ella a traés del seny. Per exemple podríem dir que la virtut es pot considerar com anar a 120 km/h per l'autopista, ja que és un terme mitjà i establert, en defecte sería anar a 50 km/h i en excès sería anar a 200 km/h.

·Títol: Ni un ni l'altre, el millor.

·Comparació: Aristòtil diu que la virtut no és una idea innata, es a dir, la adquirim mentre n'hem evolucionant i s'adquireix voluntàriament i es perfecciona i la fem evolucionar a travès de ñ'exercici dels actes, fent una relació entre la felicitat i la virtut, es a dir que per ser feliç cal trobar-se al terme mitjà, a la virtut.

Plató afirmava què la virtut era una part de l'ànima, la qual Aristòtil diria que una relació en equilibri sería questa virtut

Activitat 10: El PMI (Primer motor inmòbil.)

·Idees principals: En aquest text Aristòtil defensa el moviment amb un mecanisme anomenat primer motor inmòbil. Aquests és el que s'encarrega de que existi el moviment; totes les coses en moviment venen donades per una altra cosa en moviment i aquesta per una altra cosa en moviment, i així successivament, però les coses no es poden posar en moviment per si mateixes, i finalment Aristòtil parla sobre una cosa què és capaç de moure's per si sol i que és l'encarregat de fer moure els altres cossos, el Primer motor inmòbil.

·Títol: El primer engranatge.

·Comparació: Aristòtil pensa què la causa del moviment és el Primer motor inmòbil, cosa amb la qual Zenó d'Elea deiscrepa, ja que aquest últim nega i el moviment i per tant afirma l'inexistència de qualsevol primer motor, i encara que l'afirmés la seva teoría ho esfondraría perquè ell diu que el moviment ha de passar per diverses meitats essent així impossible el moviment.

Sant Tomàs d'Aquino estaría d'acord amb aquesta teoría, ja que aquest intenta explicar l'existència de Déu dient que el primer motor inmòbil és ell.

Activitat 9: Text 14 d'Aristòtil.

·Idees principals: L'autor, Aristòtil, en el text defensa l'acte per sobre de la potència, ja que aquest és un manifest de la potència. A més d'això defensa que aquesta es dóna entre contraris, donat que pots estar en potència d'estar viu o mort, però no pots estar en acte viu i mort a la vegada, per tant en un dels dos s'ha de trobar el bé.

·Títol: L'àguila contra el conill, l'acte sobre la potència.

·Comparació: Es podría comparar amb Plató i la seva idea sobre l'afirmació de què del no res no pot sortir res; Aristòtil afirma que l'èsser és la potència del no èsser però que aquest pot arribar a ser, és a dir, que l'èsser pot ser com no ser.

Aquesta idea també és comparable amb el moviment inútil de Zenó d'Elea, ja que aquest afirma que el moviment és impossible, perquè per anar de A a B cal passar per infinites meitats, fent així impossible el moviment; Aristòtil pensava que el moviment era la potència de l'acte, i axí infinitament, per tant simbolitza un moviment, perque per anar de A a B, primer és la potència d'anar a la meitat de A i B, després és l'acte d'estar a la meitat de la meitat, fent així un interminable acte, potència.