Activitat 6: Definicions

Saber comú: és el coneixement que es funda en l'experiència de la vida quotidiana. El que importa és el què? No el perquè?

Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. També és el fet de saber com fer certes activitats.

Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Narra l'experiència de la vida. El seu objectiu és crear bellesa.

Saber científic: vol saber el què? I el perquè? I aplica les matemàtiques a l'estudi de la realitat. També utilitza l'experimentació i l'observació.

Experiment: comjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de les matemàtiques que pretèn decobrir com es comporten les coses.

Ciències formals: es referixen a la forma dels raonaments i a l'estructura del pensament.

Mètode: manera de pensar o d'actuar, previàment planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de compressions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.

Hipòtesi: suposició provisional encara no confirmada com a llei.

Teoria científica: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Falsació: refutació d'una hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.

Compressió: captar el sentit de l'acció, per això cal situar-se dins del fets.

Mite: Narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com per exemple divinitats.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: separa experiència i raó i afirma que l'experiència té prioritat.

Mètode racionalista: aquest dóna prioritat a la raó per sobre de l'experiència.

Revolució copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva. Per exemple: al mètode trascendental el subjecte passa a ser el centre del coneixement.

Jocs del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: no possa normes a la comprenssió.

Metafísica: part de la filosofia teòrica que parla dels objectes que van més enllà que els sentits.

Activitat 5: L'objecte de la filosofia

1-Exposa les idees principals. Quina és la funció de la filosofia segons el text?

La filosofia té com a funció aclarir les emocions i els pensaments que són obscurs. L'important de la filosofia no és el contingut, sinó la activitat lingüística la qual pretenem afirmar.

2-Posa-li un títol.

La filosofia com a activitat.

3-Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase:"La filosofia ha d'aclarir i deliminar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Perquè la mateixa acció de pensar ja és una acció i per tant una activitat. L'autor vol dir amb aquetsa frase que la filosofia tindría que estudiar les actituds de l'èsser humà, que en realitat són molt confuses.
La filosofia té una tasca lingüística, no parlar del món sinó que te la tasca d'aclarir i de simplificar els enunciats que resulten obscurs i confusos.

4-Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb dos més.

L'autor defensa el mètode analiticolingüístic.

Analiticolingüístic - Hermenèutic

Aquests dos tipus de mètodes tenen una semblança bastant gran, ja que els dos tenen una finalitat semblant, comprendre i interpretar les accion i el pensaments humans, però el mètode hermenèutic també parla sobre la veracitat de la història i no parla sobre l'ús del llenguantge, l'analiticolingüístic si.

Analiticolingüístic - Empiricoracional

Aquests dos mètodes no s'assemblen en res ja que l'empiricoracional no tracta res sobre la síntesi del llenguatge, sinó que es basa en que només hi ha dos fonts d'aclariment: els sentits i l'enteniment, mentre que l'analiticolingüístic parla sobre els problemes filosòfics que es plantegen perquè l'ús del llenguatge es imprecís i obscur.

Activitat 4: És el jo realment la primera realitat?

Cada èsser existent té un "jo" i per tant també té un "tu" vist desde el punt de vista d'una altra persona, el que pretenc dir amb aquesta aclaració, és que existeixen tants "jo" i "tu" com persones existexin, amb la conclusió de que no existeixen dos "jo" iguals.

La filosofia ens ajuda a comprendre la realitat i per tant a estudiar-la, llavors tenim que veure desde un punt de vista objectiu que la meva existència, jo existeixo, i per tant també té que existir un tu meu, perquè la realitat que soc comporta que es formi una segona relitat, també certa en la que apareix la meva altra persona, el tu.

La meva conclusió es que, el jo es la base de la relitat perque existeixi el tu i per tant l'últim depen del primer.