Activitat 6: Definicions

Saber comú: és el coneixement que es funda en l'experiència de la vida quotidiana. El que importa és el què? No el perquè?

Tècnica: planteja reptes a la ciència, la impulsa a nous descobriments. També és el fet de saber com fer certes activitats.

Saber artístic: està més vinculat amb la narració que amb l'explicació. Narra l'experiència de la vida. El seu objectiu és crear bellesa.

Saber científic: vol saber el què? I el perquè? I aplica les matemàtiques a l'estudi de la realitat. També utilitza l'experimentació i l'observació.

Experiment: comjunt d'activitats planificades amb l'ajuda de les matemàtiques que pretèn decobrir com es comporten les coses.

Ciències formals: es referixen a la forma dels raonaments i a l'estructura del pensament.

Mètode: manera de pensar o d'actuar, previàment planificada, ordenada i orientada a la consecució d'un fi.

Axioma: principi fonamental indemostrable dins del sistema deductiu.

Inducció incompleta: es recolza en una sèrie de compressions individuals que no inclouen la totalitat dels cassos possibles.

Hipòtesi: suposició provisional encara no confirmada com a llei.

Teoria científica: enunciats universals dels quals poden deduir-se totes les lleis d'una ciència particular.

Falsació: refutació d'una hipòtesi quan no concorda amb els fets del món.

Compressió: captar el sentit de l'acció, per això cal situar-se dins del fets.

Mite: Narracions fantàtiques que intenten explicar l'origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes com per exemple divinitats.

Mètode empiricoracional: mètode filosòfic que accepta per igual sentits i enteniment.

Empirisme: separa experiència i raó i afirma que l'experiència té prioritat.

Mètode racionalista: aquest dóna prioritat a la raó per sobre de l'experiència.

Revolució copernicana del coneixement: Canvi de perspectiva. Per exemple: al mètode trascendental el subjecte passa a ser el centre del coneixement.

Jocs del llenguatge: maneres diferents d'utilitzar el llenguatge i models que descriuen formes de vida.

Hermenèutica no normativa: no possa normes a la comprenssió.

Metafísica: part de la filosofia teòrica que parla dels objectes que van més enllà que els sentits.

Activitat 5: L'objecte de la filosofia

1-Exposa les idees principals. Quina és la funció de la filosofia segons el text?

La filosofia té com a funció aclarir les emocions i els pensaments que són obscurs. L'important de la filosofia no és el contingut, sinó la activitat lingüística la qual pretenem afirmar.

2-Posa-li un títol.

La filosofia com a activitat.

3-Perquè Wittgenstein afirma que la filosofia és una activitat? Comenta la frase:"La filosofia ha d'aclarir i deliminar amb precisió els pensaments que d'una altra manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos.

Perquè la mateixa acció de pensar ja és una acció i per tant una activitat. L'autor vol dir amb aquetsa frase que la filosofia tindría que estudiar les actituds de l'èsser humà, que en realitat són molt confuses.
La filosofia té una tasca lingüística, no parlar del món sinó que te la tasca d'aclarir i de simplificar els enunciats que resulten obscurs i confusos.

4-Quin mètode defensa l'autor? Compara'l amb dos més.

L'autor defensa el mètode analiticolingüístic.

Analiticolingüístic - Hermenèutic

Aquests dos tipus de mètodes tenen una semblança bastant gran, ja que els dos tenen una finalitat semblant, comprendre i interpretar les accion i el pensaments humans, però el mètode hermenèutic també parla sobre la veracitat de la història i no parla sobre l'ús del llenguantge, l'analiticolingüístic si.

Analiticolingüístic - Empiricoracional

Aquests dos mètodes no s'assemblen en res ja que l'empiricoracional no tracta res sobre la síntesi del llenguatge, sinó que es basa en que només hi ha dos fonts d'aclariment: els sentits i l'enteniment, mentre que l'analiticolingüístic parla sobre els problemes filosòfics que es plantegen perquè l'ús del llenguatge es imprecís i obscur.

Activitat 4: És el jo realment la primera realitat?

Cada èsser existent té un "jo" i per tant també té un "tu" vist desde el punt de vista d'una altra persona, el que pretenc dir amb aquesta aclaració, és que existeixen tants "jo" i "tu" com persones existexin, amb la conclusió de que no existeixen dos "jo" iguals.

La filosofia ens ajuda a comprendre la realitat i per tant a estudiar-la, llavors tenim que veure desde un punt de vista objectiu que la meva existència, jo existeixo, i per tant també té que existir un tu meu, perquè la realitat que soc comporta que es formi una segona relitat, també certa en la que apareix la meva altra persona, el tu.

La meva conclusió es que, el jo es la base de la relitat perque existeixi el tu i per tant l'últim depen del primer.

Activitat 3

Activitat 2

1-Defineix "saber" amb les teves pròpies paraules.

Adquisició de dades i/o coneixements que ens ajuden a compendre tot el que ens envolta.

2-Què significa que les dades de l'experiència han d'incloure's sempre en un context teòric què les faci intel·ligibles?

Què les dades de l'experiència són caòtiques, no segueixen un ordre, en canvi la raó es totalment al contrari, ordena tots els conceptes que venen dels sentits.

3-Quin tipus d'experiència, d'entre les anomenades, pot produïr contemplar un quadre?

La estètica, peruè pel sol fet de contemplar aquest quadre ja l'estàs empleant.

4-Hi ha alguna relació entre el saber tècnic i el científic?. Justifica la teva resposta.

Podiem dir que mantenen una relació de simbiosi, de benefici mutu, ja que la ciència sense els estris que li proporciona la tecnologia no podria avançar, i al contrari, sense les investigacions de la ciència la tecnologia tampoc avançaria.

Activitat1: Què és la filosofia?

Podriem definir la filosofía com un terme intermig entre la ciència i el raonament.
La filosofia diem per part què és una ciència perque tracta temes d'aquesta, com son la natura, astrologia... i part de raonament perque es treuen conclusions determinades del pensament, ja que quan s'exposa un tema ens fem preguntes del perquè de les coses, i això afavoreix a l'ús del raonament i del nostre propi pensament pero trobar solució a aquests dubtes que sorgeixen a partir de l'exposició del tema o qüestió.
Però podriem definir la filosofia com un terme fisicomental del èsser humà per la necessitat de trobar una raò sostenible i palpable del què desconeixem.
No hi ha un terme exacte per definir-la, ja que està situada entremig de lo “real” i “irreal”, ja que la filosofia sempre busca respostes per aquelles preguntes que l'èsser humà no ha trobat resposta, principalment desde els inicis de la civilització.

Activitat d'introducció

1- Defineix en un màxim de 3 línies que entens per filosofia.
És la que ens fa comprendre tot el que ens envolta.

2-Quins temes tracta?
Tots.

3- Qui era Sòcrates?Que en saps d'ell?
Un filòsof, què era grec, què no es conserven mauscrits seus i que va ser mestre de Plató.

4-Quan va sorgir el pensament occidental?
Al segle VI a.C.

5- Perquè existim?
Per atzar.

6-Perquè existeix la política?
Per ordenar de manera civilitzada a una polis.

7-Creus que t'has de comportar seguint uns valors?Perquè?
Si, perquè sinó seria una anarquia.

8-Creus que ets un bon ciutadà?
En part, perquè respecto les normes però no faig res per intentar millorar.

9-Esmenta 5 filòsofs que no siguin Sòcrates.
Aristòtil, Plató, Marx, Sartre, Kant.

10-Perquè l'èsser humà necessita la cultura?
Per expressar la nostra opinió podent raonant i per desenvolupar la nostra intel·ligència.

11-Som lliures?
En part,perquè si que so lliures per prendre decissions, però aquestes decissions comporten una responsabilitat.

12-Què és la bellesa?
La qualitat de tot allò que és bell. (Allò que sense concepte plau universalment, Immanuel Kant).